lluna

nit màgica.
la son em ronda els ulls, pro alguna cosa m'empeny a mantenir-me desperta, a viure el moment.
luna, lunita, lunera, cascabelera.
surto a fora, a la terrassa hi ha un punt idealment estratègic per contemplar-te. l'aprofito pro no n'abuso, alguna cosa m'inquieta i em fa estar en moviment.
penso en la posició. lluna al davant. sol al darrere. petita, em sento petita. m'emociono.
emocions com les d'avui.
un sopar que s'ha pogut aplaçar. un re-encontre proper.
hores intenses de nenes, jocs, imaginació, evasió, dibuixos, colors, entreteniments i contes, sopars, nanits i xiuxiuejos nocturns.
arribo al dinar de demà, familiar.
q em porta a una ampolla plena. mentalment reciclada. realment precintada. i torno a sentir les ganes de llençar-la, de trencar-la, bocins, tmb la curiositat, la necessitat de degustar-ne l'interior i per sobre de tot, necessitat de protegir-la, amagar-la, resguardar-la, mantenir-la en l'anonimat. al cap i a la fi, forma part de la meva intimitat.
'
no me hace falta la luna
ni tan siquiera la espuma,
me bastan solamente dos
o tres segundos de ternura.
'
sols i llunes a l'esquena.

a trencar-la sempre hi sóc a temps. millor la degusto i la resguardo.

el licor extremadament dolç sorprenentment no em crema la gola i somric en adonar-me de lo fàcil q em resultaria arribar al fons.

nit màgica per endavant.

llàstima q a vegades, molt de tant en tant, encara trobi a faltar, per dos o tres segons, la teva tendresa.
'
por eso necesito,
aunq sé q es un exceso,
q tus ojos me digan
algo así como: de acuerdo,
estoy aquí a tu lado
para q no tengas miedo
al miedo de estar solos,
solos en el universo.
'