dilluns, 26 de març del 2007

compdonar

'
6......................................
ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l'arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l'oblit. Tots sabem bé
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l'hora del perill.
'
Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.
'
7...................................
Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.
'
Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.
'
ARA MATEIX (Martí i Pol - Llach)
'
'
no hi ha més nom ni lloc suficient x replantar l'arbreda q les profunditats d'un mateix, allà on els rius es creen i les arrels troben l'aliment. poc m'importa caure en l'oblit del temps mentre tingui present el "jo mateixa". sabem q no hi ha més camí q el camí q es fa en caminar i q no hi ha més esteles q les q deixem en navegar.
compartim tot això d'aquí dalt, d'aquí dalt i més amunt, amb el toc màgic q les complicitats comporten, naixent a cada pas, a cada música, concerts, llibres, tricoteo amanit amb gestalterismo, gats i gossos, viatges i quietuds, pisos i decoració, noms i sobrenoms, imaginació i anades de bola. nuse com dir-ho, o si, amistats curioses i encuriosides, trobades o casualitades, insistides, subsistides o deixades estar, me n'alegro d'haver-vos conegut i conèixre-us a cada passa q ens queda x compdonar.

2 comentaris:

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Joder, nena, que maco!!! Tia, però d'on treus tot això??? Si és poesia pura!!!

Respecte a ahir ...
Val, val, em vaig emocionar ... reconec que per primera vegada en Llach no el vaig veure soso de mena ... però no ho diguis en veu alta, que un té una reputació i tal!!! Suposo que m'estic fent gran i les emocions i tal ... deu ser això, jejejeje

Un petonarro, SUUUUU!

neus ha dit...

ja saps el que penso i sento, Su. I que compdono (m'agrada aquesta paraula) tot el que escrius, malgrat alguna vegada no en sàpiga prou.

T'estimo! I ja se sap que les amistats són la família que un/a es fa a mida. Sort n'hi ha!!

Una abraçada ben forta, forta!!

"Jo hi sóc si tu vols ser-hi..." cantava dissabte el poeta... i tu vols ser-hi i jo també, i tu hi ets i jo també.
No saps com m'agrada l'últim fragment...

:***