quietud

1
Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.
'
Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.
'
2
Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l'hem fet tantes vegades
que ja ningú no se'n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.
'
Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap!
'
3
Molt lentament giravolta la sínia
i passen anys, o segles, fins que l'aigua
s'enfila al cim més alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els àmbits.
Molt lentament davallen aleshores
els catúfols per recollir més aigua.
'
Així s'escriu la història. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ningú.
'
ARA MATEIX (més fragment) - Lluís Llach
'
quietud.
11 hores corrents, intentant atrapar les hores.
no tinc les hores, no tinc el temps.
quietud em porta ressons del dia:
un nas q no té un punt d'espera.
a la taula feina penjada.
corre. corre!
on sóc jo?
fins ara no he trobat un moment per trobar-me. m'he trobat a faltar.
el gran secret, fer (bon) ús del q no sabem q tenim.
què fer? conservar la distancia, renunciar al q és natural i deixar q l'aigua corri avall.
amb massa rapidesa s'eleven les hores fins a cims incimbrellables.
tanco la porta i queden fora.
respiro fons.
ara un sopar tranquil davant la tv (la simplicitat de moure un dit x apretar un botó hi ajuda), una llet calenta tmb davant la tv amb nas inquiet al costat, i si hi ha coïncidència, conversa a l'hora de les fades.
'
nanit.