vent solitari

4

Massa sovint girem els ulls encara

i el gest traeix angoixa i defallences.

L'enyor, voraç, ens xucla la mirada

i ens gela el moll del sentiment. De totes

les solituds, aquesta és la més fosca,

la més feroç, i persistent, i amarga.

'

Convé saber-ho i convé, d'altra banda,

pensar el futur lluminós i possible.

'

5

¿Qui sinó tots -i cadascú per torna-

podem crear des d'aquest límits d'ara

l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,

l'espai de vent on tota veu ressoni?

Públicament ens compromet la vida,

públicament i amb tota llei d'indicis.

'

Serem allò que vulguem ser. Debades

fugim del foc si el foc ens justifica.

'

'

tenia la intenció d'escriure cada dia, amb algun comentari, un tros de "Ara mateix", i acabar-la el dia del concert (demà), pro ahir em vaig liar cap a altres bandes i no ho vaig fer, a vegades no hi ha res com proposar-me una cosa x deixar-la de fer jiji, o sigui q si en tinc ganes n'aniré escrivint retalls, i si no, no :).

tmb haig de dir q he estat posant Llach quan realment és Martí i Pol-Llach.

'

'

acabo de visitar un blog d'una persona q no conec pro q em desperta sentiment, q és probable q si mai la conec, i un cop superi la vergonya, li doni una abraçada plena d'emoció. escolto una música de violí i guitarra banda sonora d'un altre blog, d'una persona q tampoc conec i q fins avui només l'havia llegit en comentaris d'un blog veí. penso en una altre persona q no conec, en un parell de mails, en una conversa q no s'ha produït pq no hi ha hagut casualitat i no he volgut forçar l'encontre.

'

m'he passat la setmana escoltant i cantant en llach "tens un secret al somriure" "canto al somni dels teus ulls" "com t'ho podria dir pq em fos senzill", pro la música del blog m'ha captivat, m'ha picat l'ullet i simplement l'he seguida.

l'estic seguint.

amb la finestra minimitzada per no perdre'n el fil, em poso a escriure.

'

des del meu punt de vista, són curiosos els vincles q crea la xarxa internauta. tot sovint, quan com avui m'emociono per coses que llegeixo, en un moment o altre em ve al pensament q la xarxa, amb els seus fils entreteixits de paraules i imatges és un comprimidor (o expansionador) d'emocions pròpies, emocions q a vegades reprimeixo i q sovint, lluny d'aquesta pantalla i aquest teclat, em costa exterioritzar distreta per altres detalls superflus.

a través de la xarxa m'he posat en contacte amb persones de les q n'he conegut algunes. algunes simplement han quedat enrere, amb d'altres s'han creat vincles d'amistat q, cadascun al seu ritme, es van enfortint amb el contacte, amb l'encontre dels caràcters a vegades oposats, amb tot ens enriquim, m'enriqueixo. de flaqueses intento treure forces per deixar de girar els ulls encara, foragitant angoixa i defallences.

'

Qui sinó tots -i cadascú per torna-
podem crear des d'aquest límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?

'