dos dies.... o tres

un dia, per inèrcia, per necessitat, per casualitats, acumulacions i dps de pensar-m'ho molt, vaig decidir fer entrar a la meva vida una persona, no sabia exactament qui. en un principi i des d'on estava jo, aquesta persona no tenia cap altre nom q necessitat, casualitat i atzar. una amistat q coneix a algú i aquest algú li dóna un nom (propi) i telèfon d'algú altre q l'amistat em fa arribar. truco. a l'altre costat del telèfon una veu q no espera la meva trucada, q no saps qui sóc ni què vull. a partir d'aquí hores compartides, a vegades llargues, a vegades curtes. quina hora és? invisible i silenciós neix un vincle, es van descobrint costums, vicis, tics, manies, persones..... de genolls dos coixins sota el cul, jersei doblegat punxamenta de bareta, un canell sobre el genoll de la cama doblegada braç completament estirat, esquena recte, allisar i polir la superfície, absència d'escriptura, absència de deures, rascar el cap, plomes blanques, aguantar, no respirar, no plorar, galtes inflades, respiracions extrallargamentprofundes, coixins (no, coixins NO), plomes marrons, incens, tristón.... el temps ha passat conscient en principi, i tot seguit, simplement ha passat. tant ha passat, q ja hi ha data per tancar el cercle.
'
me voy con un calcetín en el bolsillo
con un pie más fríocaliente q el otro
'
curiosament, avui mentre pujava, he decidit canviar el camí habitual de baixada. aviso a l'ascensor.

un cop a dins, apreto amb il·lusió el botó verd mentre intento comptar els mesos q queden
'
4
'
3
'
2
'
1
'
planta baixa.
surto i no puc aguantar-me més el plor.
'
pq plores su? què sents?
desemparada, sense refugi, nousé.... t'ho diré d'aquí dos dies.
'
'
'

pasa, entra,y sientes

q hay quien duda como tú....

tararea....

'

'

'

'

pèrdua

'

'

'

alegria i tristesa

tot i les llàgrimes, veig com s'obra un altre cercle

'