hereva

'

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

'

ARA MATEIX (fragment) - Lluís Llach

'

caminant cara al vent, q no cara al sol, se'ns curteix la pell fins a adquirir tonalitats incolores despullada de la naturalitateza infantil. i t'ho repeteixo i m'ho repeteixo i t'ho dic i no m'ho dic. o no t'ho dic i no m'ho vull creure. fins aquí arribo, fins aquí estic. un camí al davant amb els peus clavats a terra. cridar qui sóc i q tothom ho escolti. escolta'm! i en acabat, q cadescú es vesteixi com bonament li plagui o pugui q no tothom té mitjans mínims per anar vestit per la vida amb més vestit q pell i sentiments. escolta'm bé, para l'orella, para o posa en marxa els cinc, sis, catorze sentits, q no vull q t'en vagis, q no vull quedar-me aquí. vull trepitjar aquest camí de pedres i espines i roses a punt de florir.

'