'
un zumo de naranja de diez minutos
'
'
aish.... joaquinito.
aish.... joaquinito.
sabina me trae recuerdos; des de descubrirlo a través de mi hermano con "mucha mucha policía" y cantarlo los dos a pleno pulmón, a otros como un concierto casi anulado por la tramuntana, a km compartidos, o bien cantandolo a media voz mientras en mi regazo conductor descansa ternura, a un concierto inolvidablemente xike, a un libro, a dos.
sabina es emociones, es ternura, es complicidad.
'
últimamente estoy muy volcada en el trabajo. arriba, abajo, casi sin tiempo pa pensar simplemente hacer y venga, sin parar q a la q me paro las faenas q me esperan se multiplican y llega las seis como si fueran las diez de la mañana o las diez de la mañana se me vuelven las seis, y estoy ya pa meterme en la cama de lo agotá q estoy. tot i això, cuando como ahora me paro un momento, sonrío. hay un proyecto en marcha, un reto q me está ayudando a crecer. siento q mi visión está modificando. si miro para un lado, no puedo mirar para el otro a la vez, aunq no pq no lo mire quiere decir q deje de existir o desaparezca.
'
que el corazón no pase de moda, q los otoños te doren la piel, q cada noche sea noche de bodas, q no se ponga la luna de miel....
'
de tanto laburar, a veces llego a sentir q pierdo o estoy en el camino de perder la sensibilidad q me lleva a las emociones, ternura, complicidad. la necesidad de estos últimos días de q mis compañeros de km sean marilyn manson ayuda a darme cuenta en q estado estoy. estado nada despreciable, sin ganas de obligar un cambio, sí con curiosidad al descubrirme un poco más y cierto miedo a lo aparentemente desconocido.
'
'
aquest matí, just estava muntant el brauncitricus quan en Basses ha anunciat que eren les vuit i dos minuts. he somrigut en venir-me instantàniament al cap una conversa d'ahir al matí amb una companya de feina q em deia "un suc de taronja no es triga tant a fer, vaig veure (o llegir o sentir) a noséon que s'havia fet un estudi amb nens i q, netejant els utensilis i tot, hi havien invertit dos minuts i mig" i jo li deia q si em fotia a córrer potser si que el faria amb dos minuts i mig, pro q dps em faltaria temps per beure-me'l. i sense proposar-m'ho, he notat q accelerava el ritme de muntatge del citricus, q no m'encantava a buscar el got de ratlles sinuoses, ni un dels ganivets q m'agraden per tallar les taronges, q les he partit gairebé amb tres moviments de canell, i que mentre apretava la mitja taronja avall i l'afluixava amunt per tornar avall, m'impacientava. dps d'haver precipitat el suc en un got, estava ajupida davant la galleda de les escombraries netejant l'utensili de les restes de taronja quan en basses torna a anuciar l'hora "són les vuit i quatre minuts".
'
trenta segons per acabar de netejar, endreçar la cuina i beure'm el suc? jo vull, com a mínim, un suc de deu minuts.
'
'

4 comentaris:
I tant que sí! i si pot ser de 20!!!
Aquella mainada deuria tenir la super nanny a casa XD
Una abraçadota, molts petons i una altra abraçada!!
2 minuts i mig? Un suc? Sí, home!!! I què més ... jo ja vaig de bòlit al matí i trigo els meus 5 minuts ... i això que me l'empasso amb dos glops ... que molt bo tampoc pot ser!!!
Celebro l'època de transició, petita SU ...
"Que el maquillaje no apague tu risa"
Petonets grans
jo me'l faig per anar a dormir ;-) així no tinc pressa!
ostres si elur, un de 20 min o mitja hora ja posats, amb diari, la llar de foc, una mica de radio de fons i tranquil·litat....
petons i abraçades enormes trempada!
estic amb tu pep, veure's un suc amb dos glops no deu ser gaire bo, tot i q a vegades tmb ho faig :S
q te aproveche mirar lo q miras....
petons i bon finde PEP!
aish babèlia, jo a vegades sí q tinc pressa x anar a dormir. hauré de fer un pensament i fer-lo al migdia q normalment no tinc pressa per anar a treballar :P
petons!
Publica un comentari a l'entrada