reserva

escric amb el cul al fil de la cadira, l'esquena al respatller i la columna vertebral arquejada tot donant l'espai necessari a l'estómac per tal de q pugui fer la digestió amb tota comoditat donat q avui necessita moooolt d'espai ja q transporta (i digereix) una amanida, una mica d'albergínia, harira, couss couss, tagine, te verd, un assortit de pastes saharianes, i és q vinc de sopar al....

'

RESTAURANT SAHARA

cuina àrab

Mohamet Jaaidi

C/ del Roser, 15 baixos

Olot

'

..........................................'..........................................

'

'

- he vist q hi ha una exposició de fotos de Rapa Nui, et va bé si pujo i hi anem?

- ah si, i tant!

- ostres, veig q l'exposició s'acaba aquest cap de setmana.

- dissabte segurament no puc, divendres tampoc, demà.

- perfecte, pq dissabte i divendres tampoc puc.

- fins demà doncs.

- fins demà.

'

gairebé un quart de set, surto de la feina i enfilo cap a la garrotxa tot escoltant les guitarres triquiñueleras.

ha plovisquejat i la superfície del terra està recoberta per una fina capa de fang.

tinc un quart de dipòsit, en faré prou per anar i tornar? en faré prou per anar i tornar. tiro amunt sense parades, sense pressa, observant el paisatge, els núvols negres q perfilen el far, preguntant-me si tornarà a ploure. observo els operaris de les obres del túnel q arranquen del terra les cintes q dibuixen les normes de circulació horitzontals. s'inaugurarà abans de les eleccions? segueixo amunt i segueixo i segueixo i ja hi sóc.

'

(ruing ruing ruing....)

- holaaaa

- hola tic aquí baix.

- ah! ara baixo!

'

al cap de poc una abraçada enoooorme i dos petons sorollosos, d'aquells q poden perforar el timpà.

enfilem cap al centre, aparquem i marxem tot xerrant. on estarà l'exposició? quan anàvem a desistir, girem i la trobem, una habitació petita acull tot un seguit de fotos, algunes espectaculars, d'altes semblen forçades amb l'ampliació. sortim amb el pensament d'un vestit per uns casaments. aquí massa car. aquí massa tirat. no hauríem d'haver posat tiquet al cotxe? aquí massa fashion. q si tomba. q si gira. i girem i llegeix en veu alta.

- tagine. oooohhhhh...... mira su* tagine! el marroc! faran plats per emportar? és massa aviat x sopar?

decidim anar a fer un vol i tornar més tard a sopar.

i tornem i entrem i ens envolta una boirina amb aromes d'espècies, reminiscències d'un viatge, de tita juani.

un home darrere la barra n'acaba d'atendre a un altre q marxa tot just entrem. el cambrer (i cuiner) vé directe a nosaltres i ens rep oferint-nos una apretada de mans. la seva mà freda i humida contrasta amb la meva calenta (mans fredes cor calent, mans calentes cor fred?).

quina rebuda més agradable, quina acollida tant càlida.

al restaurant no hi ha ningú més, quina llàstima.

mengem mentre parlem, recordem, riem, mengem.

- mmmm! q bo!- diu l'elur.

inevitablement el te (i el sopar en general) ens recorda el desert, en Mohamed, els escarabats negres sobre les mantes, el desert sota la lluna plena, essaouira, l'atlas pelat, les cascades, marroc i particularment tmb bcn i una pastisseria prop del palau de la música.

s'està fent tard. tornem passejant cap al cotxe q ens espera amb un paperet blanc al parabrises. sí, li hauria d'haver posat tiquet.

enfilem cap al pis.

l'última conversa abans de més petons sonors i abraçades.

enfilo la carretera de sortida. l'agulla gairebé marca la meitat d'una quarta part del dipòsit. s'encendrà la llumeta abans d'arribar a casa?

segueixo la carretera amb tranquil·litat, a l'aguait de q no sorti de sorpresa algún porc senglar i llambregant de tant en tant l'agulla i el xivato de la reserva. encara no s'encén. s'encendrà?

estic seguint el tomb q fa la sortida del pont del pasteral quan sento un pip lleu.

la llumeta s'ha encès.

'