'
'
'
pare nostre que esteu en el cel
sigui santificat el vostre nom
vingui a nosaltres el vostre regne.
façi's la vostra voluntat
així en la terra com es fa en el cel.
el nostre pa de cada dia
doneu-nos, senyor, el dia d'avui
i perdoneu les nostres culpes
així com nosaltres perdonem els nostres deutors
i no permeteu q nosaltres caiguem en la temptació
ans deslliureu-nos de qualsevol mal
amén
'
'
les coses, la vida és simple, pro a vegades les pors ens poden, la por a enfrontar la por i aleshores l'encobrim tot encobrint la senzillesa, la bellesa i la lleugeresa q aporta a l'ànima la mateixa simplicitat i fàcilment ens enganyem amb una felicitat superficial i ens fiquem en situacions on cada vegada s'hi barregen més pors sota excuses q poc hi tenen a veure i q, acorralat, t'acaben portant al punt q has intentat evitar, precipitant l'inevitable, el caure de la vida pel seu propi pes i l'evidència q si vols tenir alguna cosa a veure amb la teva vida has de fer el q fa temps hauries d'haver fet: encarar-te amb tu mateix, sincerar-te i veure les coses tal com son, sense excuses, pq a vegades està a les nostres mans q el pes de les coses, de la vida, no faci caure la pròpia vida per una vessant no desitjada.
'
'
amb estómac
sense estómac
de sis mesos
a dos anys
minvant
i recordo
un casament
i recordo
un bateig
i com tantes altres persones abans q jo
i com jo mateixa fa quatre anys enrere
sento q és injust
i sento impotència
i sento ràbia
'
'
alguien quiso abrir alguna puerta. duelen sus manos aferradas a su prisión de huesos de mal agüero.
toda la noche ha forcejeado con su nueva sombra. llovió adentro de la madrugada y martillaban con lloronas.
la infancia implora desde mis noches de cripta.
la música emite colores ingenuos.
grises pájaros en el amanecer son a la ventana cerrada lo q a mis males mi poema.
DESFUNDACIÓN - Alejandra Pizarnik
'
'
'
'
pare nostre que esteu en el cel
sigui santificat el vostre nom
vingui a nosaltres el vostre regne.
façi's la vostra voluntat
així en la terra com es fa en el cel.
el nostre pa de cada dia
doneu-nos, senyor, el dia d'avui
i perdoneu les nostres culpes
així com nosaltres perdonem els nostres deutors
i no permeteu q nosaltres caiguem en la temptació
ans deslliureu-nos de qualsevol mal
amén
'
'
les coses, la vida és simple, pro a vegades les pors ens poden, la por a enfrontar la por i aleshores l'encobrim tot encobrint la senzillesa, la bellesa i la lleugeresa q aporta a l'ànima la mateixa simplicitat i fàcilment ens enganyem amb una felicitat superficial i ens fiquem en situacions on cada vegada s'hi barregen més pors sota excuses q poc hi tenen a veure i q, acorralat, t'acaben portant al punt q has intentat evitar, precipitant l'inevitable, el caure de la vida pel seu propi pes i l'evidència q si vols tenir alguna cosa a veure amb la teva vida has de fer el q fa temps hauries d'haver fet: encarar-te amb tu mateix, sincerar-te i veure les coses tal com son, sense excuses, pq a vegades està a les nostres mans q el pes de les coses, de la vida, no faci caure la pròpia vida per una vessant no desitjada.
'
'
amb estómac
sense estómac
de sis mesos
a dos anys
minvant
i recordo
un casament
i recordo
un bateig
i com tantes altres persones abans q jo
i com jo mateixa fa quatre anys enrere
sento q és injust
i sento impotència
i sento ràbia
'
'
alguien quiso abrir alguna puerta. duelen sus manos aferradas a su prisión de huesos de mal agüero.
toda la noche ha forcejeado con su nueva sombra. llovió adentro de la madrugada y martillaban con lloronas.
la infancia implora desde mis noches de cripta.
la música emite colores ingenuos.
grises pájaros en el amanecer son a la ventana cerrada lo q a mis males mi poema.
DESFUNDACIÓN - Alejandra Pizarnik
'
'
5 comentaris:
Tenir por de tenir por és de les coses més horribles, perquè indefectiblement, i per Llei de Murphy, si t'obsessiones molt amb alguna cosa, acaba passant.
És molt fàcil de dir això de no tenir por, però difícil de complir. Hi ha tantes i tantes coses que ens poden atemorir (bé, parlo per mi mateix) que l'única cosa mitjanament recomenable per anar movent-nos per aquest caminet que se'n diu vida és estar tranquils i serens amb nosaltres mateixos
Un petó i molt bon cap de setmana!
Feia molts i molts anys que no llegia un pare nostre i saps?, després de llegir-lo i de llegir el post he tingut una sensació semblant a la teva i m'espanta no saber per que.
M'ha agradat el que has escrit, una abraçada ben gran guapa!!!!
Totalment d'acord. Sols que afegir. Sí, una afectuosa salutació
Estàs be bonica??
tens raó pep, és fácil, pro a mi dir-ho m'ajuda a ser-ne conscient.
petó i espero q vagi bé el cap de setmana
:*
ostres mandrarinada, em sap greu haver-te transmès el q sento, la desolació q he sentit aquests dies de manera tant intensa ha sigut dura de portar, males noticies q em portaven emocions de persones properes m'han fet la setmana bastant feixuga. avui m'he aixecat de bon matí i me n'he anat a la platja i estic una mica més bé, gràcies.
una abraçada enorme i bones vacances!!!!!
:**
nulle, moltíssimes gràcies
una abraçada enorme!!
Publica un comentari a l'entrada