'
estic a l'ordinador, xatejant amb l'elur, escoltant en lluís llach.
ens despedim, cada una per la seva banda, ens n'anem a sopar.
tot i així, em quedo escoltant una estona més en llach, sense fer res, simplement escoltant un dels cds del seu últim concert.
'
"ah... si no fos per la tendresa.... q exalta.... q ens cura.... quan fa por la solitud...."
'
recordo un llibre, tendresa.
de cop em ve una escena del mateix dia.
jo arribant al poble, escoltant "El Pirata de Boquilla" de El Barrio, recordant el dia anterior q en el mateix moment, vinguent del mateix recorregut, escoltava en Llach. somric pels contrastos. m'agrada la diversitat.
'
finalment paro el cd i vaig cap a baix, agafo de la nevera un recuit (rocacorba mmmm!), preparo una infusió de camamilla i til·la i vaig cap al menjador amb la intenció de gaudir d'una sessió de pel·lícula, pro trobo a ma mare enfrescada a donar els últims repunts a la senyera, q aquest any renova, mentre va seguint el concert d'en llach per la tv.
- senyera nova
- si, pro em sembla q m'he passat. n'he agafat dos metres.
- va per la q no posen els veïns
riu per sota el nas mentre em diu q la veïna nova n'ha penjat una.
quan acaba de cosir-hi les betes va a penjar-la al balcó i torna a entrar.
- sisi, és massa grossa, amb menys ja hagués passat.
- mare t'està sortint la vena catalana.
torna a riure per sota el nas.
em situo al racó del sofà i al punt ve en Bru tot tustant-me amb el seu nas humit i fred. porta la pilota a la boca. li agafo i li tiro i la va a buscar unes quantes vegades, fins q simplement s'ajeu al meu costat i repenja el cap a la falda. de mentres, entre recuit i infusió, vaig seguint el concert, les entrevistes, vivint encuriosida una altre visió del concert q vaig viure en directe. adonant-me del canvi en la meva percepció.
allà, a peu d'escenari (venu, un tros enllà del peu de l'escenari) el vaig viure reivindicativament. des de casa el vaig viure emocionalment i em sembla q fins ahir no em vaig adonar del moment tant especial q vaig viure.
'
gràcies neus.
:*
'
'estic a l'ordinador, xatejant amb l'elur, escoltant en lluís llach.
ens despedim, cada una per la seva banda, ens n'anem a sopar.
tot i així, em quedo escoltant una estona més en llach, sense fer res, simplement escoltant un dels cds del seu últim concert.
'
"ah... si no fos per la tendresa.... q exalta.... q ens cura.... quan fa por la solitud...."
'
recordo un llibre, tendresa.
de cop em ve una escena del mateix dia.
jo arribant al poble, escoltant "El Pirata de Boquilla" de El Barrio, recordant el dia anterior q en el mateix moment, vinguent del mateix recorregut, escoltava en Llach. somric pels contrastos. m'agrada la diversitat.
'
finalment paro el cd i vaig cap a baix, agafo de la nevera un recuit (rocacorba mmmm!), preparo una infusió de camamilla i til·la i vaig cap al menjador amb la intenció de gaudir d'una sessió de pel·lícula, pro trobo a ma mare enfrescada a donar els últims repunts a la senyera, q aquest any renova, mentre va seguint el concert d'en llach per la tv.
- senyera nova
- si, pro em sembla q m'he passat. n'he agafat dos metres.
- va per la q no posen els veïns
riu per sota el nas mentre em diu q la veïna nova n'ha penjat una.
quan acaba de cosir-hi les betes va a penjar-la al balcó i torna a entrar.
- sisi, és massa grossa, amb menys ja hagués passat.
- mare t'està sortint la vena catalana.
torna a riure per sota el nas.
em situo al racó del sofà i al punt ve en Bru tot tustant-me amb el seu nas humit i fred. porta la pilota a la boca. li agafo i li tiro i la va a buscar unes quantes vegades, fins q simplement s'ajeu al meu costat i repenja el cap a la falda. de mentres, entre recuit i infusió, vaig seguint el concert, les entrevistes, vivint encuriosida una altre visió del concert q vaig viure en directe. adonant-me del canvi en la meva percepció.
allà, a peu d'escenari (venu, un tros enllà del peu de l'escenari) el vaig viure reivindicativament. des de casa el vaig viure emocionalment i em sembla q fins ahir no em vaig adonar del moment tant especial q vaig viure.
'
gràcies neus.
:*
'
3 comentaris:
saps que m'esperava el concert amb il·lusió i no me'n vaig recordar? aisss... me l'haig de comprar!
Goita la teva marona, dos metres de senyera!! ben fet!!! ;)
Gràcies a tu, preciosa, gràcies a tu!!!!!
Petons i abraçades, maca!!!!!!!
petonàs trempada!!!! d'aquells q fas tu, sorollosos!
:*********
Dos metres de senyera!! Carai, tu!!
Oix, això de cosir betes també ho feia ma mare! Uf, quants records!! Ostres! M'has fet recordar una cosa que fa anys que tenia oblidada.
Un petonarro molt gran!!!
Publica un comentari a l'entrada