'
viernes noche.
- así pues, me vengo?
- claro q sí, vente vente!!!!
y mientras está liá reiniciando el ordenador dps del segundo apagón, yo llamo q te llamo y espero q te espero hasta q una voz responde:
- le atiende ....., buenas tardes.
- si, quería hacer una reserva pa ir de Girona a Alicante. ida y vuelta. el dia tal y la vuelta cual.
- bien, los horarios de los trenes disponibles son....
- sisi, si ya sé, quiero el directo sin trasbordo q sólo hay uno por la mañana.
- bien, sale a tal hora y llega a cual hora, cuantas personas?
- una
- puede pasar a recoger los billetes hasta el día 17 a las 20.00 horas, su número de reserva es el --------.
- gracias, buenas tardes.
- buenas tardes.
siiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!! ya tengo lo biyeeeteeeeeeeees!!!!!!!
bueno, tengo la reserva, ahora sólo falta ir a recogerlos. coño, el diecisiete es el lunes. bueno, saliendo a las seis del trabajo tengo tiempo pa ir, aunq luego tengo canguro con las sobrinas.... otia! q la semana q viene no salgo a las seis!! me toca el horario de salir a las siete! y con el canguro no tengo tiempo de ir el lunes!!!! bueno, tengo toooodo el finde pa ir a recogerlos. mmmm.... puedo ir mañana sábado dps de la salida aventurera y la comilona con los del trabajo, como ya estaré montada en el coche, pues sigo p'abajo, llego hasta la estación y así ya los tengo.
'
sábado mañana.
salgo de casa a las nueve y poco, nos encontramos a l'entrada de l'eix y p'arriba falta gent.
dos horas y media, q finalmente son una y media gracias a la habilidad, entereza y constancia del equipo laboral, en las que nos lo pasamos bomba, subiendo, bajando, lanzándonos, tirolineando, gritando y riendo. luego a tomar algo pa reponer fuerzas antes de llegar al restaurante donde nos acabamos de recuperar del todo de las energías gastadas durante la mañana. al final del segundo plato miro el móvil y veo q me han llamao. salgo fuera a devolver la llamada y me contesta un "hola maca!" con la q nos ponemos al tanto del día transcurrido, de q hace un tiempo q no nos vemos y en segundo decido q puedo postergar la recogida de biyetes hasta el día siguiente, q como por la mañana tengo pensao ir a la playa, puedo pararme a la vuelta a recogerlos. así pues, una vez terminada la comida y la sobremesa q se alarga hasta casi las seis de la tarde, me desvío de la ruta inicial, hago una parada rápida en casa pa cambiarme y subo un poco más haciendo parada justo al otro lado de la frontera selvatana. allí paso un ratillo muy a gusto entre el vayven de la gente, de conversaciones a dos, a tres y de multitud, algun momento tmb de silencio. a gusto me siento. poco a poco el local se va llenando y al final nos vamos. nos despedimos entre un propósito, intercambios de zapatos, abrazos y petons sorollosos.
'
diumenge matí.
tres quarts de nou sona el despertador. romencejo una mica pro em decideixo a sortir dels llençols, si no se'm farà tard, i és tan agradable arribar-hi aviat! em vesteixo, preparo la bossa, preparo entrepà i cap al cotxe. avui vaig despistada, quan veig la sortida de la nacional ja me l'estic passant, surto a la pròxima i faig mitja volta. enfilo de nou la carretera, finestra avall tot i q fa fresqueta. arribo a la platja i hi han bastants cotxes aparcats. amb quatre passes arribo a la platja i veig una restillera de canyes plantades a la sorra. avui dia de pesca. les miro d'una punta a l'altre, pensant cap a quina banda vaig per poder fer un bany amb tranquil·litat i no ser pescada per un ham despistat. giro cap al costat contrari q vaig normalment, a contra vent. un tros enllà de les canyes deixo anar la bossa i el parasol, estenc la tovallola amb la intenció de no fer el primer bany fins més tard, fa fresqueta i l'aigua deu estar fredíssima. estic acabant d'estendre la tovallola quan em sona el mòbil i una veu em saluda amb un "bon dia...." li contesto tot explicant-li on estic i es queda sorpresa, es pensava q no m'hagués despertat. em diu q van a dinar a un restaurant al poble veí del meu poble, q si vull anar-hi. penso amb els biyetes i dubto per un segon. si vaig al dinar no tindré temps de parar-me a recollir els bitllets i aleshores hauria de pujar per dps tornar a baixar x dps tornar a pujar. la veu em diu q no cal q ho decideixi ara, q quan ho tingui decidit q els hi digui el què. quedem així, tot i q quan acabo de penjar ja he près la decisió. aniré a dinar i pujaré i baixaré i tornaré a pujar. de mentres, he canviat d'opinió del bany, si m'estiro a pendre el sol dps em costarà més posar-me a l'aigua i no tinc ganes de marxar sense posar-me a l'aigua, així doncs q, un cop tinc la parada muntada, m'acosto a l'aigua fredíssima q fa posar els pèls de punta, faig dues, tres, quatre passes i finalment m'hi tiro de cap. l'aigua està boníssima i també fredíssima. no tinc ànims per quedar-m'hi a xipollejar una estona i en surto amb passes ràpides. em passen dues hores llargues volant entre l'entrepà, el llibre i les dispersitats. de cop miro l'hora. se m'ha fet una mica més tard del q pretenia, pro si m'afanyo encara tindré temps d'anar a casa i fer una dutxa ràpida. així doncs, ho recullo tot, envio sms i cap a casa hi falta gent. dutxa, roba neta i cap al restaurant. hi arribo quan els altres hi acaben d'arribar. dinar tranquil i senzill. recordem altres dinars al mateix restaurant, demanem plats q no canvien amb el pas del temps. dps un passeig relaxat per fer baixar tot l'endrapat, xarreta tranquil·la i jocs infantils.
- un dia q baixis quedem i t'ensenyo el pis.
- dps baixo, haig d'anar a recollir uns bitllets.
- ah! doncs hi podriem anar ara quan baixem.
i dps del relax pugem als cotxes i mentre uns van a recollir un cotxe q havia quedat despenjat nosaltres anem a recollir els biyetes, i dps d'esperar q uns indecisos es decidissin, i dps de la parsimònia del despatxador de bitllets. em toca el torn d'una cua q no existeix pro per la q es necessita número de torn. dps d'explicar-li el q hi he anat a fer, planto el paper amb el codi al vidre protector i ell se'l copia, em confirma les dades, em demana q si efectiu o targeta i al cap de poc i una mica més de parsimònia del biyetero, surto radiant amb els biyetes a la mà. per fi ja els tinc. tot seguit enfilem direcció pis. una mica a les afores, a prop del riu, planta baixa, sostre alt, zona enjardinada al davant, veïns silenciosos, tranquil·litat. dps de les despedides, de petons i abraçades, de plans pel pròxim cap de setmana, finalment pujo amb els biyetes a la butxaca.
'
'
viernes noche.
- así pues, me vengo?
- claro q sí, vente vente!!!!
y mientras está liá reiniciando el ordenador dps del segundo apagón, yo llamo q te llamo y espero q te espero hasta q una voz responde:
- le atiende ....., buenas tardes.
- si, quería hacer una reserva pa ir de Girona a Alicante. ida y vuelta. el dia tal y la vuelta cual.
- bien, los horarios de los trenes disponibles son....
- sisi, si ya sé, quiero el directo sin trasbordo q sólo hay uno por la mañana.
- bien, sale a tal hora y llega a cual hora, cuantas personas?
- una
- puede pasar a recoger los billetes hasta el día 17 a las 20.00 horas, su número de reserva es el --------.
- gracias, buenas tardes.
- buenas tardes.
siiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!! ya tengo lo biyeeeteeeeeeeees!!!!!!!
bueno, tengo la reserva, ahora sólo falta ir a recogerlos. coño, el diecisiete es el lunes. bueno, saliendo a las seis del trabajo tengo tiempo pa ir, aunq luego tengo canguro con las sobrinas.... otia! q la semana q viene no salgo a las seis!! me toca el horario de salir a las siete! y con el canguro no tengo tiempo de ir el lunes!!!! bueno, tengo toooodo el finde pa ir a recogerlos. mmmm.... puedo ir mañana sábado dps de la salida aventurera y la comilona con los del trabajo, como ya estaré montada en el coche, pues sigo p'abajo, llego hasta la estación y así ya los tengo.
'
sábado mañana.
salgo de casa a las nueve y poco, nos encontramos a l'entrada de l'eix y p'arriba falta gent.
dos horas y media, q finalmente son una y media gracias a la habilidad, entereza y constancia del equipo laboral, en las que nos lo pasamos bomba, subiendo, bajando, lanzándonos, tirolineando, gritando y riendo. luego a tomar algo pa reponer fuerzas antes de llegar al restaurante donde nos acabamos de recuperar del todo de las energías gastadas durante la mañana. al final del segundo plato miro el móvil y veo q me han llamao. salgo fuera a devolver la llamada y me contesta un "hola maca!" con la q nos ponemos al tanto del día transcurrido, de q hace un tiempo q no nos vemos y en segundo decido q puedo postergar la recogida de biyetes hasta el día siguiente, q como por la mañana tengo pensao ir a la playa, puedo pararme a la vuelta a recogerlos. así pues, una vez terminada la comida y la sobremesa q se alarga hasta casi las seis de la tarde, me desvío de la ruta inicial, hago una parada rápida en casa pa cambiarme y subo un poco más haciendo parada justo al otro lado de la frontera selvatana. allí paso un ratillo muy a gusto entre el vayven de la gente, de conversaciones a dos, a tres y de multitud, algun momento tmb de silencio. a gusto me siento. poco a poco el local se va llenando y al final nos vamos. nos despedimos entre un propósito, intercambios de zapatos, abrazos y petons sorollosos.
'
diumenge matí.
tres quarts de nou sona el despertador. romencejo una mica pro em decideixo a sortir dels llençols, si no se'm farà tard, i és tan agradable arribar-hi aviat! em vesteixo, preparo la bossa, preparo entrepà i cap al cotxe. avui vaig despistada, quan veig la sortida de la nacional ja me l'estic passant, surto a la pròxima i faig mitja volta. enfilo de nou la carretera, finestra avall tot i q fa fresqueta. arribo a la platja i hi han bastants cotxes aparcats. amb quatre passes arribo a la platja i veig una restillera de canyes plantades a la sorra. avui dia de pesca. les miro d'una punta a l'altre, pensant cap a quina banda vaig per poder fer un bany amb tranquil·litat i no ser pescada per un ham despistat. giro cap al costat contrari q vaig normalment, a contra vent. un tros enllà de les canyes deixo anar la bossa i el parasol, estenc la tovallola amb la intenció de no fer el primer bany fins més tard, fa fresqueta i l'aigua deu estar fredíssima. estic acabant d'estendre la tovallola quan em sona el mòbil i una veu em saluda amb un "bon dia...." li contesto tot explicant-li on estic i es queda sorpresa, es pensava q no m'hagués despertat. em diu q van a dinar a un restaurant al poble veí del meu poble, q si vull anar-hi. penso amb els biyetes i dubto per un segon. si vaig al dinar no tindré temps de parar-me a recollir els bitllets i aleshores hauria de pujar per dps tornar a baixar x dps tornar a pujar. la veu em diu q no cal q ho decideixi ara, q quan ho tingui decidit q els hi digui el què. quedem així, tot i q quan acabo de penjar ja he près la decisió. aniré a dinar i pujaré i baixaré i tornaré a pujar. de mentres, he canviat d'opinió del bany, si m'estiro a pendre el sol dps em costarà més posar-me a l'aigua i no tinc ganes de marxar sense posar-me a l'aigua, així doncs q, un cop tinc la parada muntada, m'acosto a l'aigua fredíssima q fa posar els pèls de punta, faig dues, tres, quatre passes i finalment m'hi tiro de cap. l'aigua està boníssima i també fredíssima. no tinc ànims per quedar-m'hi a xipollejar una estona i en surto amb passes ràpides. em passen dues hores llargues volant entre l'entrepà, el llibre i les dispersitats. de cop miro l'hora. se m'ha fet una mica més tard del q pretenia, pro si m'afanyo encara tindré temps d'anar a casa i fer una dutxa ràpida. així doncs, ho recullo tot, envio sms i cap a casa hi falta gent. dutxa, roba neta i cap al restaurant. hi arribo quan els altres hi acaben d'arribar. dinar tranquil i senzill. recordem altres dinars al mateix restaurant, demanem plats q no canvien amb el pas del temps. dps un passeig relaxat per fer baixar tot l'endrapat, xarreta tranquil·la i jocs infantils.
- un dia q baixis quedem i t'ensenyo el pis.
- dps baixo, haig d'anar a recollir uns bitllets.
- ah! doncs hi podriem anar ara quan baixem.
i dps del relax pugem als cotxes i mentre uns van a recollir un cotxe q havia quedat despenjat nosaltres anem a recollir els biyetes, i dps d'esperar q uns indecisos es decidissin, i dps de la parsimònia del despatxador de bitllets. em toca el torn d'una cua q no existeix pro per la q es necessita número de torn. dps d'explicar-li el q hi he anat a fer, planto el paper amb el codi al vidre protector i ell se'l copia, em confirma les dades, em demana q si efectiu o targeta i al cap de poc i una mica més de parsimònia del biyetero, surto radiant amb els biyetes a la mà. per fi ja els tinc. tot seguit enfilem direcció pis. una mica a les afores, a prop del riu, planta baixa, sostre alt, zona enjardinada al davant, veïns silenciosos, tranquil·litat. dps de les despedides, de petons i abraçades, de plans pel pròxim cap de setmana, finalment pujo amb els biyetes a la butxaca.
'
'
3 comentaris:
Si que hi ha pocs trens, tu!!!
Bona setmana, senyoreta!
ets un cul inquiet Su!!!!! I m'encanta!!!!
petonassos biyetera jejejeje.
el moment sabata va ser molt bo! ja et dic jo que si ens posem a xerrar una mica més, me'n vaig a casa amb una sabata de cada XD
Una abraçada ben forta, maquíssima!
doncs si pep, tot centralitzat a barna :P
igualment trempat!
cul jo? pro si mirada de perfil sóc plana del darrere! ais.... t'imagines amb una sabata de cada?! tot i q mira, així podriem ampliar la diversitat del sabater :P
petonassos i abraçades enooooormes!!!!
Publica un comentari a l'entrada