'
'
'..............................................................
'
"sólo soy una chica que te pide que la quieras"
notthing hill
'
'.........................................
'
e-conference
antoni sobirà
diàspora
"closters" (clusters)
competitivitat = + valor x hora treballada
'
'..................................................
'
toñi
- has fet vacances
- siiii i tant! els primers quinze dies de vacances de la meva vida. què vols maca?
- un crosant de xocolata, un de sobrassada i una aigua.
- l'aigua freda? si, clar, amb aquesta calor..... aquí tens maca. tu tot bé.... - em diu rient mentre senyala el meu somriure d'orella a orella, li dic q si, sense dir-li que el somriure me'l provoca tornar-la a veure, tornar a la rutina dels meus kit-kats del divendres, saber que ha gaudit dels seus primers quinze dies de vacances dps de quarantaialguns anys.
'
'..................................
'
amplada
un cinturó. talla XL. me l'emprovo i només em sobren 4 dits. m'esparvero mentre ric amb incredulitat. me'l torno a emprovar comprovant q no m'enganxa el bolso ni la brusa, q passa just x on i x sobre del que ha de passar. em sobren 4 dits.
uns pantalons de lli. talla 42. justegen. vaig a buscar-ne uns altres. una dependenta em diu si em pot ajudar i li dic q busco una 44 d'aquells mateixos pantalons, mira l'etiqueta i em diu que la 44 és la que tinc, q si vull una talla més ha de ser una 46. amb cara de vergonya (aliena) em diu que les talles són un pèl petites.
una camisa de dormir de tirantets a l'aparador. xula, plena de colors, dibuixos, juvenil. entro a la botiga. quan m'arriba el torn li demano a la noia una camisa de dormir x mi, em mira de dalt a baix prenent-me la talla i em guia cap a l'altre punta d'on hi ha les que m'agraden. me n'ensenya unes de setinades, amb puntes q no m'agraden gens. li dic que m'estimo més les altres i arrugant el nas em diu que haurà de mirar les talles que hi ha. de les que m'agraden només en troba una de L i una de XL. a totes dues la tela q els hi sobre de pit els hi falta de cul.
i això que no sóc culona, pq si em mires de perfil gairebé el tinc pla. tot i que si que el tinc ample, pro no tant tampoc!
'
'...................................
'
trepas
la mayoría de los políticos que hay hoy en día son una panda de trepas. trepadores que suben a los sitios más altos hundiendo a los demás.
la majoria de canalla que puja avui en dia puja sense asumir responsabilitats, o pitjor, evadint-les (i la majoria de vegades són aplaudits per això).
el problema que tenemos aquí es q no nos involucramos.
en quinze dies estic acceptant el que sé de fa un temps, que el jefe no és tant bon jefe i q la seva "humanitat" (tal i com un dia ell mateix em va dir x "justificar" l'escaqueig dels companys) li està pesant i ara li porta conseqüències amb el que està per sobre seu.
en tots els àmbits es reflecteix el mateix.
no tenim res més q el que ens mereixem.
jo inclosa.
'
'....................................................................................
'
quan vaig tornar de vacances diria q vaig tenir un síndrome post-vacacional, tornar a la rutina i a la monotonia de la vida diària va ser i ha estat dur, tot i que avui, amb el kit-kat he recordat que hi ha rutines entranyables.
'
'
'
'
'..............................................................
'
"sólo soy una chica que te pide que la quieras"
notthing hill
'
'.........................................
'
e-conference
antoni sobirà
diàspora
"closters" (clusters)
competitivitat = + valor x hora treballada
'
'..................................................
'
toñi
- has fet vacances
- siiii i tant! els primers quinze dies de vacances de la meva vida. què vols maca?
- un crosant de xocolata, un de sobrassada i una aigua.
- l'aigua freda? si, clar, amb aquesta calor..... aquí tens maca. tu tot bé.... - em diu rient mentre senyala el meu somriure d'orella a orella, li dic q si, sense dir-li que el somriure me'l provoca tornar-la a veure, tornar a la rutina dels meus kit-kats del divendres, saber que ha gaudit dels seus primers quinze dies de vacances dps de quarantaialguns anys.
'
'..................................
'
amplada
un cinturó. talla XL. me l'emprovo i només em sobren 4 dits. m'esparvero mentre ric amb incredulitat. me'l torno a emprovar comprovant q no m'enganxa el bolso ni la brusa, q passa just x on i x sobre del que ha de passar. em sobren 4 dits.
uns pantalons de lli. talla 42. justegen. vaig a buscar-ne uns altres. una dependenta em diu si em pot ajudar i li dic q busco una 44 d'aquells mateixos pantalons, mira l'etiqueta i em diu que la 44 és la que tinc, q si vull una talla més ha de ser una 46. amb cara de vergonya (aliena) em diu que les talles són un pèl petites.
una camisa de dormir de tirantets a l'aparador. xula, plena de colors, dibuixos, juvenil. entro a la botiga. quan m'arriba el torn li demano a la noia una camisa de dormir x mi, em mira de dalt a baix prenent-me la talla i em guia cap a l'altre punta d'on hi ha les que m'agraden. me n'ensenya unes de setinades, amb puntes q no m'agraden gens. li dic que m'estimo més les altres i arrugant el nas em diu que haurà de mirar les talles que hi ha. de les que m'agraden només en troba una de L i una de XL. a totes dues la tela q els hi sobre de pit els hi falta de cul.
i això que no sóc culona, pq si em mires de perfil gairebé el tinc pla. tot i que si que el tinc ample, pro no tant tampoc!
'
'...................................
'
trepas
la mayoría de los políticos que hay hoy en día son una panda de trepas. trepadores que suben a los sitios más altos hundiendo a los demás.
la majoria de canalla que puja avui en dia puja sense asumir responsabilitats, o pitjor, evadint-les (i la majoria de vegades són aplaudits per això).
el problema que tenemos aquí es q no nos involucramos.
en quinze dies estic acceptant el que sé de fa un temps, que el jefe no és tant bon jefe i q la seva "humanitat" (tal i com un dia ell mateix em va dir x "justificar" l'escaqueig dels companys) li està pesant i ara li porta conseqüències amb el que està per sobre seu.
en tots els àmbits es reflecteix el mateix.
no tenim res més q el que ens mereixem.
jo inclosa.
'
'....................................................................................
'
quan vaig tornar de vacances diria q vaig tenir un síndrome post-vacacional, tornar a la rutina i a la monotonia de la vida diària va ser i ha estat dur, tot i que avui, amb el kit-kat he recordat que hi ha rutines entranyables.
'
'
'

6 comentaris:
la cançó tmb la podeu trobar aquí
http://www.goear.com/listen.php?v=42adb6a
Jajajaja, pero que bien me lo paso leyendote, pero a cuantas tiendas fuiste???????
Un besote :)
Anar de compres aixi que es torna de les vacances es el pitjor que es pot fer, jo hi he d'anar i ja tremolo, crec que tindre els mateixos problemes que tu :-(
Però be, que me quiten lo bailao, i els dos quilets de mes que m'he ficat ja marxaran d'aqui a uns dies.
No ens amarguem per això tambe dona, que la vida ja te prou penes ella sola :-)
Petons i abraçades!!!!
La conclusion que saco de todo esto es que te mereces las tallas XXXL.
Hummmmmm, no crees que deberias caminar mas? Si es que no lo haces nada.
a demasiadas dark! cada vez me gusta menos ir de tiendas! :P
un abrazo enooorme pekeño!!!
només dos quilos mandarina?? ets afortunada ;)
amargar-me? no dona no! jo sóc de la opinió que val més q en sobri q no pas que en falti :D
petonàs!
jaja! rïzer! sí, debería, y de momento me estoy mentalizando para hacerlo algún día :D. en cuanto a la talla y de la manera como va el tallaje de la ropa, pronto necesitaré una extra XXXXXXXLLLLLL y no pq ande o no ande
beeeesotes!
No em parlis de talles de més i tot això, que a part de relax sembla que l'estiu només em serveixi per guanyar quilos. Collons!
Jo vaig tornar ahir i tenia el síndrome post-vacacional des del dijous o divendres passat ... quina mé!!!
En fi, ànims que aviat és la diada
Un fort petó, petita SU
Publica un comentari a l'entrada