fortuna

'
en cinc dies he recuperat el que durant un mes m'ha costat perdre.
2kg
'
tot i no ser vigília (de res?) encara tiren petards.
tinc en Nas enganxat a la cadira, tustant-me de tant en tant la cuixa amb el morro, per tal que li faci algun manyac.
'
"jo ja no vull pensar, jo ja no vull lluitar"
"on és la llibertat de no voler escollir"
'
la infusió de camamilla amb "anís" fumeja.
un glaçó no hi aniria malament pro la prefereixo calenta.
'
sortir, no sortir.
últimament només tinc ganes d'agafar un llibre i desconnectar de tot.
passar-me hores i hores i hores (i dies) llegint.
evadir-me.
seria tant fàcil.
i ho faig a estones, quan no puc més, quan "realment" en tinc ganes.
també quan em ve de gust.
més tard torno a la realitat i intento afrontar-la, acceptar-la, fent de la meva debilitat la meva fortalesa.
acceptar la meva inseguretat interna accentuada per circumstàncies externes i engrandida per la por altra volta interna.
i així anar fent, com un peix que es menja la cua.
fins q dic prou (prou!prou!prou!).
i després de deliberacions internes arribo a la conclusió que m'ha costat prou trobar persones a qui sentir properes, amb qui compartir activitats, pensaments, il·lusions.... i q val la pena no tancar-me (o almenys no del tot) en mi mateixa i compartir una trucada, un toc, un vol, un pic, unes passes, un concert, un dinar, un cine, una sortida de sol, una platja... hi ha tantes coses per fer!
i tot, amb la confiança de saber que el silenci no incomoda i q si és així, és expressat.
i q si no tinc ganes de parlar ni profunditzar en com em sento, és respectat.
i això em fa sentir afortunada, pq ho sóc.
i amb això somric.
'
i si havia començat el dia amb aquesta cançó
'

'
ara l'acabo amb aquesta altra
'

'
"cada dia de la vida
m'aixeco diferent
ahir estava a la glòria
avui molt malament
m'invento mil històries
per veure-ho tot més clar
pro quan tinc la teoria
la pura realitat la fa canviar"
'
i agafant-m'ho amb humor, potser sí q hauré de provar de fer tai-xi.
'
'