'
a vegades tinc la sensació que la vida és una lluita constant amb l'assoliment a l'abast, sense haver-lo.
'
'
i q per més esforç q hi posi, la sort no m'acompanya.
'
'
no sé per on tirar i de moment em deixaré portar.
'
'
a vegades tinc la sensació que la vida és una lluita constant amb l'assoliment a l'abast, sense haver-lo.
'
'
i q per més esforç q hi posi, la sort no m'acompanya.
'
'
no sé per on tirar i de moment em deixaré portar.
'
'
5 comentaris:
Ja tens prou sort algu et porta, jo crec que no tinc qui em porti i de vegades el cami s'em fa molta pujada.
Als moments dificils , als que caiem a terra ho se ens enganxa l'arros, sempre ens dona per creure que no serem capaços.
jo penso que esforç i sort no són tant germans. La sort la tenen aquells que no s'esforcen tant, i els que s'esforcen tant no poden comptar amb la sort, per això s'esforcen tant.
Potser deixar-se portar és una bona sortida, però no et rendeixis tampoc eh? molts ànims des de casa meva i una abraçada.
Qué me gusta esta canciónnn!!!
striper, com a mínim sempre hi ha algú q ens porta: un mateix. seguir l'instint, el q ve de gust... ni q sigui quedar-se a casa. el temps ja farà q tornin les ganes de sortir-ne.
i pel q fa la pujada... potser mires massa enllà, si mires just on tens els peus, veuràs q és pla ;)
ànims*
tens raó gurmet, jo a vegades necessito tocar fons per tornar a reeixir.
gràcies.
instints... t'ho he dit q m'encanta que tornis a estar per aquí? ::)
molt encertada la teva definició. i no em rendeixo, només em prenc un descans per recopilar energies i aclarar idees per, d'aquí un temps, seguir endavant.
gràcies trempada*
anna, a mi tmb m'agrada ;)
gràcies*
Publica un comentari a l'entrada