mixtura de fragments diversos i mmmm....

'
dimarts 15
'
la frase de la setmana:
L: -"tu quan busques en J, truques al seu encarregat q el busqui i el faci venir?"
S*: -"jo quan busco en J, surto a fora i pregunto on el puc trobar."
la comoditat d'algunes persones no deixa de sorprendre'm.
'
'.......................
'
66
'
'............
'
1+2
avui m'he sentit com el de l'anunci de la revisió del cotxe.
un braç i un ull m'ha costat fer la revisió i canviar dos pneumàtics. buf.
'
'............................................
'
m'encanta aquesta meteorologia, pro vaig boja amb la roba i sobretot amb les sabates.
em fa angunia que els peus se'm mullin amb l'aigua del carrer.
'
'.......................
'
"lo q resistes persiste, lo q aceptas se transforma"
tinc intenció de seguir persistint, q no resistint.
la teoria del permís de conduir me la van aprovar al quart intent. i dic "me la van aprovar" per allò que hi havia abans de les deu primeres preguntes màxim un error, la resta quatre.
1r intent: 1-5
2n intent: 2-1
3r intent: 2-0
4t intent: 0-4
hi ha normes que les posen per tocar els nassos (i fer diners), i quan els sembla, desdir-se'n.
'
'.......................
'..................................................
'........................
'
dissabte 19
'
"para algunos, vivir es galopar un camino empedrado de horas, minutos y segundos. yo más humilde soy y sólo quiero q la ola q surge del último suspiro de un segundo, me transporte mecido hasta el siguiente."
-Extremoduro-
'
avui he pujat per primera vegada en un kart.
mentre els altres feien curses avançant-se els uns als altres, jo em familiaritzava amb l'artefacte i gaudia d'una activitat nova per mi.
'
'
i mmm....
surto de la feina i sense tenir res planejat em pregunto què puc fer.
bici? caminar? dreceres? pla? llegir? visitar?
tinc ganes de moure'm, fa dies q no ho faig.
bici? caminar?
caminar i en planer, no tinc ànims per esforços.
així doncs que un cop a casa em canvio, agafo l'mp3 i cap a caminar.
normalment només porto l'mp3 fins a la sortida del poble, pro aquesta vegada no, tinc ganes de desconnectar i les lletres de l'Albert Pla són prou entretingudes com per entretenir els pensaments.
segueixo el camí transitat fins q arribant a un trencant em decideixo per la vessant solitària. tinc ganes d'aigua, de veure la profunditat i l'aparent calma del canal, tinc ganes d'escoltar el ter entre la remor de les fulles dels arbres.
encara no he arribat al canal i se m'acaba la bateria de l'mp3. em trec els auriculars i la sang se'm glaça, no estic sola al camí, sento passes darrere meu.
tot i estar acostumada a anar sola, la por no me la trec de sobre. decideixo girar-me. a uns dos metres darrere meu veig un nen-noi que em torna la mirada. no ens diem res i mentre em torno a girar per mirar endavant tot preguntant-me si serà un psicòpata (ejem), se'm planta al costat. potser intercanviem un "hola" tímid i sorprès. després silenci.
i mentre la meva ment, tot assimilant la sorpresa inicial, explora diferents camins (serà un psicòpata? recordo que l'he vist abans fent exercicis a les màquines del parc... què deu voler? què li puc dir?) ell enceta conversa.
"cada dijous quedo amb els amics a les 7h per anar a caminar, a córrer... pro no s'han presentat."
i així, entre converses curtes i silencis, fem camí fins al lloc on em dirigia. la tornada ell l'ha de fer corrents pq se l'hi fa tard per arribar al toc de queda familiar. somric, ja no recordava què és tenir quinze anys.
a vegades simplement segueixes el curs de la vida i aquesta et sorprèn.
'
'