divendres, 2 de juliol del 2010

vide

'

'
avui.

una amistat.

una visita.

una consulta.

no males noticies.
i esperances.

però abans ha d'acabar de passar l'any.

queden cinc mesos.

i una conclusió.
el recordatori i la reafirmació de guiar-me pels instints.
per més q vulgui, per més q ho desitgi, tmb ho haig de sentir.
i haig de ser-ne conscient per no deixar que els dos primers ennuvolin el tercer.
'

noticies.

dues.

relativament properes.

o més ben dit.

tres.

una de trista.
una de preocupant.
una d'alegria.
'

i un somni:

una caminada nocturna del poble a la ciutat.

en un revolt habitualment accidentat, fem parada de reagrupament i descans.

noto pessics a les cames.

entremig de la foscor veig com una munió de formigues s'enfila als meus peus, puja per les meves cames, i pugen i pugen.... amb angunia me les espolso de sobre i després miro d'on han vingut.
'havia parat just sobre l'obertura d'un formiguer.

'

'

2 comentaris:

GURMET ha dit...

Potser els desenllaços seran alegres.

Les Coses són com Som ha dit...

guiar-se pels instints pot portar a bons camins, jo sempre ho faig quan estic indecisa. Ah i vigila amb les formigues, que no ho sembla, però també piquen algunes, són malxinades. Ànims!!!