su*sanna

'

Susanna té una casa enllà de la ribera.

Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.

I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.

I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.

I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,

de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre

que ella té un amor per sempre.

I voleu fer el camí amb ella.

I sabeu que ella el fa a cegues.

I sabeu que ella es confia,

que el seu cos es dóna al vostre per no res.

I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,

va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven

de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.

I va dir: "Des d'ara, els homes

mariners seran i amb barques aniran...".

Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.

Solitari com un home, deixà anar

sobre nosaltres el seu clam.

I el camí que ell fa feu vostre

i voleu seguir-lo a cegues.

Confieu potser per sempre.

L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.

I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.

Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,

mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.

I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,

entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,

com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.

I Susanna el mirall desa.

I voleu fer el camí amb ella.

I voleu seguir-la a cegues.

Confieu potser per sempre.

L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.

'

SUSANNA - Leonard Cohen (en la veu de Serrat)

'

'

'

foto original: elur

esborronada per: su*

'