deXiSSió

'

'

Jo no estim la por, ni la vull per a demà,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m'agrada els somrís

d'un infant vora el mar

i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.

I si canto trist

és perquè no puc

esborrar la por

dels meus pobres ulls.

Jo no estim la mort

ni el seu pas tan glaçat,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,

dóna vida a la mort

a què l'han condemnat.

I si canto trist

és perquè no puc

oblidar la mort

d'ignorats companys.

Jo no estim el meu cant, perquè sé que han callat

tantes boques, tants clams, dient la veritat;

que jo m'estim el cant

de la gent del carrer

amb la força dels mots

arrelats en la raó.

I si canto trist

és per recordar

que no és així

des de fa tants anys.

'

I SI CANTO TRIST - Lluís Llach

'

que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat

.......................

...............

....... retrocedeixo fins a les passes no realitzades, avançant l'inici, arribant al q hauria hagut de ser el "no res", al buit, plena de les passes -fetes-des-. la motxilla pesa, tot pesa. giro buscant alguna cosa al meu voltant, buscant algú, pro la vista em confirma la sensació. sola. cap objecte ni natura viva o morta. la superfície plana i fina q trepitgen les bambes q em calçen s'allarga per tots costats, tant com allarga la vista.

ser tant conscient q tot depèn de mi, m'espanta.