dissabte, 8 de juliol del 2006

la fuerza del corazón

confiar en mi armada de somriures.
sense proposar-m'ho arribo tard els minuts de rigor.
anem directes a buscar un lloc x menjar.
no tinc temps de relaxar-me.
no el trobem a la primera, m'estresso.
el trobem a la tercera.
no hi ha lloc a la terrassa, entrem a dins.
m'assec amb comoditat, descalça. una cama doblegada amb el peu sota la cuixa.
demano una amanida, ell un entrepà.
l'amanida en fa dos com el seu entrepà i em pregunta si faig règim.
a mida q vaig notant els seus nervis jo em relaxo.
està amb l'entrepà dos minuts, jo vint amb l'amanida.
té pressa, o això és el q em transmet, i em fa posar nerviosa, alerta.
passen una crep de xoco pel costat i ell em provoca.
sempre haig de demanar xoco de postres??
cara decepcionada davant les meves maduixes deliciosament aspres i sense sucre.
no li agrada la fruita.
m'ofereix batut, el rebutjo, les maduixes estan delicioses.
xarrupa, xarrupa, deixa dos dits i me n'ofereix.
accepto.
els dos dits arriben a un xarrup just.
tot just mastego la última maduixa ell ja demana la nota.
m'estressa, necessito tranquil·litat, respirar, relax.
sortim, travessem el carrer i ja som al cine.
no he tingut temps de respirar q ja em trobo asseguda a la butaca.
m'assec en diagonal, en sentit contrari a ell.
em descalço. la cama del seu costat doblegada, com una barrera.
la pel·lícula m'absorveix, el q tinc al voltant desapareix.
les gairebé dues hores q dura la peli, se'm fan curtes.
déu! tinc dos motius per no voler q s'acabi la peli.
s'acaba.
sortim cap a fora comentant la peli i la meva son.
tinc son, tic cansada, tinc ganes de deixar-te enrere.
enfonso les mans a les butxaques.
conversa amb pauses mentre me'n vaig cap al cotxe.
"n'estàs segur de venir fins al cotxe? el tinc allà baix de tot?!?!?"
si.
haig d'apretar el pas si no vull quedar-me enrere.
¿qui vol deixar enrere a qui?
afluixo el pas fins a trobar el meu ritme.
no tinc pq córrer, no em fa res quedar-me enrere.
arribem al cotxe.
tinc un pressentiment d'abraçada q no vull.
se m'acosta i abans no s'acaben de tocar les galtes, poso la mà a la cintura, x controlar, x frenar.
em passa mig braç cap a les espatlles. l'abraçada queda a mig camí.
no tinc ganes d'acostar-lo al seu cotxe. no tinc ganes de q pugi al cinzano.
ens despedim.
adéu.
adéu.
pujo al cotxe i m'encanto una mica amb els cds i el cinturó.
deixo el cd q estava sonant: Barricada.
"segura de si misma,
te utiliza para ganar.
sin cerrar los ojos,
déjate enamorar"
em poso en circulació direcció el poble gaudint de la conducció.
baixada del pont de l'autopista. control policial.
canvio el cd: Alejandrito.
el mosso, un nano barbamec, em mira i em deixa passar.
giro la cantonada de casa....
"y es la fuerza q te lleva,
q te empuja y q te llena
q te arrastra y te acerca a dios.
es un sentimiento, casi una obsesión
si la fuerza es del corazón
te hace tropezar, te crea confusión
seguro q es la fuerza del corazón
es la fuerza q te lleva."
la fuerza del corazón m'empeny a tenir ganes de no veure'l durant un temps.
necessito tranquil·litat, necessito respirar.