tendresa a la falda
pinta amb un rotulador
les lletres que la fan parlar.
'
els dits vertiginosos
apreten en el teclat
les lletres que em fan fanar.
'
y me rueda
y me roe
y aquí siempre está
la mano q pide el cielo
y la q se engancha
con el cajón del pan.
Quants d'estels es perden
-
Quants d’estels es perden dins els somnis dels qui viuen sols, a la
intempèrie de l’amor, recordant velles nits de lluna plena, i aquell perfil
estimat ret...
Fa 11 mesos

4 comentaris:
Que diferent quan això passa amb el gat... jejeje.
Petó!!!
algun dia m'hauràs de deixar en Pèsol, si és q vol venir, clar
;)
ho podem provar, però un dia que li hagi tallat les ungles ;P que és cop la seva mestressa, esquerp i te l'has de guanyar mica en mica i només si a ell li ve de gust, és clar jejeje
viam doncs si me'l guanyo de mica en mica (creuo els dits pq li vagi de gust) i us estalvieu la manicura ;)
Publica un comentari a l'entrada