'
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
'
CAMBRA DE TARDOR - Gabriel Ferreter
8 comentaris:
Un somriure enormeeeeeeeeeeeeee també per a tu, encara a pixama jejeje...FELIÇ DIA Su!!!!!!!!
Requete abrasitossssss
Amb el Ferrater ja m'he caigut pel bujerooooooo!!!!!
Uola xiketa!
abraçades!
aquesta butxaca està plena de sorpreses, eh aladern?
petonàs!
El que fa més ràbia de les persianes són aquelles que no s'acaben de tancar bé i que queden la part de sota tancada i la de sobra amb escletxes.
Curiosament sempre succeeix això a les persianes de les habitacions i curiosament el dia que vols dormir és quan t'entra un raig de sol directe a la cara.
El món és injust
Petonarrus SU.
Persianes... "lo meu és anar pujant i baixant persianes"... va dir ella a mig sopar ;)
M'agraden les persianes mig tancades o mig obertes durant la nit... m'agrada que entri i es dibuixi la llum del carrer a la paret... quan dormo a la meva habitació de tota la vida, al poble, si puc no l'abaixo gens ni mica i des del llit estant m'arriba la llum del campanar i de les poques faroles que hi ha... M'agraden les persianes obertes de bat a bat quan hi ha nit de tempesta i els llamps ho il.luminen tot... però també m'agrada abaixar-les i que no entri gens de llum enlloc... tenies raó, la cosa està en pujar i baixar persianes...
Petonets maca!!
Jajaj si si l´entenc!!! mil gracietes teta!!, com ho fas per a pegar en un comentari d´un espai de hotmail? pq no ho habras copiat lletra per lletra??sino tela!... Bueno teta po ezo que te esho de menos...pero se que a l´altre costat de la persiana sempre hi estas...i estic....Te requetevuic!
algú podria explicar el sentit global del poema??? lo de la persiana s'entén...però lo dels obrers??? jo crec que els amants estàn dins la cambra i la llum que entra per les escletxes va disminuint. Alguna altra interpretacio??
gracies
Hola!
des del meu punt de vista, la persiana és un símbol de separació de diferents móns q no deixen d’estar en contacte, tot i q el contacte és unidireccional.
Els paletes representen el món exterior, obert, arrauxat amb cants, crits i ralles.
El món interior el representa la cambra. tranquil, íntim.
El món interior sap del món exterior. La parella té present els paletes.
El món exterior sap del món interior?
Tmb parla del temps.
“se’ns va morint la llum” és el capvespre.
“q lentes les fulles roges de les veus, q incertes quan vénen a colgar-nos” la tardor.
Tot em porta a un temps q s’escurça, q va cap a la foscor, al fred, com alguna cosa q s’està acabant, alguna cosa temporal.
un mateix poema pot tenir diferents significats depenent de l'individu i del moment de la lectura. segurament q si demà haig de tornar a parlar del seu significat no diria el mateix q avui.
i fins aquí la meva opinió d'avui :)
gràcies per escriure i benvingut/da!
Publica un comentari a l'entrada