blau

marxo amb temps, tinc ganes de caminar, de deixar-me esventar x aquest vent fred q intenta ficar-se x tot.
trobo aparcament a la primera.
el primer q faig és una visita a l'aparador de la llibreria, allà on, dps de venir intermitentment a la meva memòria he tornat a veure el llibre d'infantesa.
avui veig més les coses i me n'adono q passats quinze dies, el cel ja és clar, i q les coses es veuen més definides, q hi ha món més enllà de l'alçada de les faroles.
miro, observo embabacada els cantells de les teulades, els vols (...) de les orenetes, els dos pisos d'aules prefabricades al pati del darrere de la universitat ¿quan temps deu fer q hi són?
tmb miro el terra, més clar, amb els colors menys esgrogueits q els altres dies i veig les Dorothy marcant el pas i me n'adono q poso un peu tort ¿ès cosa del peu o de l'acera inclinada? canviar de costat de carrer no em treu del dubte.
vaig dibuixant els carrers fent esses, les campanades de la catedral em marquen l'hora i em dirigeixo al portal.
piiiiiiiiiiiiiiiiiip i al cap d'una estona la porta s'obra. quatre passes i ja puc apretar el botó (LL), l'ascensor baixa des del vuit buuuuuuuuuuuuuuuufffffffffffff..........................
un encens regalat desprèn una olor indefinida
obra la finestra i enllà de l'eixida, el cel blau