com les papallones monarca q volen per damunt dels oceans fins als boscos de Michoacan, com les abelles mel·líferes q tresquen incansables entre les flors i les caseres, com els gossos salvatges de Bucarest q recorren a les nits en ramat les avingudes desertes a la recerca d'aliment, com Neil Armstrong, q tarda quinze minuts per baixar l'escala del mòdul lunar, o com el nedador de la Tomba del Museu de Paestum, q se submergirà en les profunditats quan caigui dins l'aigua; tota la teva vida sentitàs un neguit q et rosegarà i t'obligarà a mantenir-te en moviment per tal d'oblidar els detalls més dolorosos.
a penes no hi ha esperança en aquestes migracions. els gossos acabaran a les gosseres on seran sacrificats i incinerats o enterrats en fosses comunes; les abelles transportaran el nèctar als eixams dps d'una preciosa i harmònica dansa; Neil Armstrong farà conferències sempre lligat a aquells quinze minuts sublimats; el nedador es mantindrà eternament suspès, àgil, apol·loni, perfecte com una ombra aerodinàmica mentre el cos q honora fa anys q s'ha descompost a l'interior del sarcòfag i s'ha tornat cendra; la majoria de papallones monarca convertiran els boscos mexicans en un gegantí tapís sense comprendre mai el motiu q les ha empès a recórrer sis mil quilòmetres i abandonar Canadà.
'
SORRA A LES SABATES - Joan Pons
3 comentaris:
Si ens posem a pensar en l'objectiu de la nostra vida també arribarem una mica a l'absurd (només per mantenir la nostra espècie) i potser l'única diferència que ens separa dels altres éssers és la capacitat de crear art en tots els àmbits merament per al nostre goig.
Hola violant!
a vegades creem tot l'art d'una vida en uns quants segons i aquests segons, duren (o ens els fan/fem durar) tota una vida.
Su diu:"a vegades creem tot l'art d'una vida en uns quants segons i aquests segons, duren (o ens els fan/fem durar) tota una vida"
A sus pies me pongo yo gentil maestra!!!!!
aço es de dites celebres!!!!i esooooo
Publica un comentari a l'entrada