su* al aroma de un incienso suave de ámbar.... no se que me ha dado estos días por el incienso, a la q se apaga uno tengo q encender otro. Es como si tuviera q dar al aire un olor especial, palpable, para tener la certeza de q respiro, q entra por mi nariz y penetra hasta los pulmones.
'
Escolto “El disc de La Marató de TV3” q ha comprat ma mare. Li haig de gravar en un k7, però abans haig d’assegurar-me q li gravo bona música, no li gravaré qualsevol cosa a ma mare jo! i així, de passada, l’escolto....
'
El divendres caminada amb l'Elur, muntanya amunt fins a La Xuriguera, a sota El Far.
El fred a mig matí encara apreta i anem tapades fins dalt de tot mentre seguim el camí principal i dreceres a través del bosc.
'
Escolto “El disc de La Marató de TV3” q ha comprat ma mare. Li haig de gravar en un k7, però abans haig d’assegurar-me q li gravo bona música, no li gravaré qualsevol cosa a ma mare jo! i així, de passada, l’escolto....
'
El divendres caminada amb l'Elur, muntanya amunt fins a La Xuriguera, a sota El Far.
El fred a mig matí encara apreta i anem tapades fins dalt de tot mentre seguim el camí principal i dreceres a través del bosc.
Nem a un pas tranquil sense deixar q el fred ens atrapi.
Visitem el Roure de La Xuriguera, un arbre fantàstic on fan falta tres persones per fer-li una bona abraçada, alguna foto i seguim camí a través del prat escalonat fins la casa tot esquivant tifes i bassals. Un vent fred ens dona la benvinguda i fa q ens dirigim cap al darrere, al tancat de les vaques on hi ha, entre vaques i algun toro ajagut, dos vedells peludets. Allà hi trobem en Joan (Joan?) el masover, ens informa de l'amo i casualment, aquest arriba al cap de poc amb un lada negre ronquejant. Dps de les salutacions ens retirem a buscar un lloc a recer del vent i a ple sol on poder degustar amb tranquil·litat els entrepans de la motxilla i la vista panoràmica que hi ha des d'allà dalt.
Classe magistral d'ocells a càrrec de la professora Elur i decisió de baixar abans no s'en vagi el sol.
Un cop a baix, un cafetó x recuperar els ànims i visita a cala Elur amb la recepció especial d'en Panxo (amb u o amb o??) i la Nina, carinyosos a més no poder.
Decisió de visitar la casa familiar.
Per arribar-hi sortim del poble amb dues passes, trevessem un pont màgic de fusta sense baranes, vorejem una mica el riu buscant una font, trevessem uns camps, i ja hi som.
Hi em arribat ràpid, a aquest poble sembla q tot estigui a un cop de roc.
La tornada la fem x la carretera i trevessant el poble, parant-nos a guaitar alguna casa q val la pena guaitar.
De nou a casa, despedida i una sorpresa: un cactus con reminiscencias escarabajeras.
'
Petons i fins aviat!
su*
su*
3 comentaris:
ja tinc connexió!!! jejejejejje la de la feina, clar... aissssssss... però hi ha laguna cosa que no acaba de rutllar... no puc camviar la foto del fotolog!!!!!!!!!!!!!!!!!1 no m'accepta el "password" dels cull... aisssssssssss... quants dies hauré de tenir la carota penjada allà?? això és un cúmul de despropòsits massa escandalós :P
Em va encantar la "passejadeta" amb tu, tot i que l'endemà tenia les xarneres fetes pols (ja se sap, l'edat no perdona :P)però va ser l'únic efecte secundari desagradable, perquè a part de tenir la sensació de donar la tabarra amb els ocells, la resta la tinc guardada al bagúl dels bons moments.
Que maca la Garrotxa, eh? I que maca la Su!
Petonassos maca i gràcies per tot!!
bé, podria aprofitar aquest missatge nou per corregir les faltes d'ortografia de l'anterior, però no ho faré :P
ja he pogut canviar la foto!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ole!! ole!! i ole!!! jejeje... en fi, em sembla que el fred m'afecta seriosament les neurones...
Ummmm... sí, el masover és en Joan, i el Panxo és el Panxo o Panxu, tan se val... com que té diferents sobrenoms, panxitu, pelut, pesat, ploramiques, somicaire, culestret, llepón... el més gastat "el terrorista"... jejeje... és que és un terror destrossador de tot! :-P
teta vaig a mirar la fotooooo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ole! ole! ole!!!!!
petons de retratu!!!!
Publica un comentari a l'entrada