coraza

hoy me han dicho una cosa q ha atravesado mi coraza y ha llegao directo a mi alma.
'
"xo l'important es lo q tens dins su, eixa doneta plena de calor y sentiments, això es lo bonic de tu"
'
me ha despertado sentimientos y sensaciones q había querido acallar, sepultar bajo una gruesa capa de protección.
Esto más escuchar "No et deixis", una adaptación de la canción "Don't Give Up" de Peter Gabriel que sale en el CD de la Marató de TV3, más una xarleta de límites y retos, me ha dejado emocionalmente tocada.

Me estoy dando cuenta q sí, q me he cerrado pq yo lo he elegido, pero realmente vale la pena??? no.
'
Al nostre món
vam créixer forts.
Ens admirava
tothom.
Em van educar
per guanyar.
Mai vaig pensar en el
fracàs.
He perdut tots els combats,
i m'han abandonat
fins els meus somnis.
Tot i canviar
de cara i nom,
un cop perds, ja ningú et vol.
'
No et deixis,
tens uns amics.
No et deixis,
que no estàs vençut.
No et deixis,
sé que tu ho pots fer.... bé.
'
Tot i veure-ho al voltant,
mai no vaig pensar
que em passaria.
Creia que érem els millors.
És estrany com canvia tot.
'
Conduint tota la nit,
vaig anar allà on de petit
van veure'm créixer.
En fer-se clar,
vaig veure els prats
i tots els boscos cremats.

'
No et deixis,
encara ens tens.
No et deixis,
no ens cal gairebé res.
No et deixis,
que el lloc on pertanyem
ja el trobaré.
'
Para quiet,
no et preocupis tant.
Tot anirà bé.
Quan ha fallat tot,
queda el nostre suport.
No ens rendim,
no, no ens rendim.
'
He de fugir d'aquí.
Ja no ho aguanto més, no.
Aniré al pont i allí
miraré sense por,
sigui el que hagi de ser
el que ha de venir.
El riu flueix.
El riu flueix.
'
Vaig marxar a un altre lloc
per començar de nou.
Per cada feina, massa gent,
massa gent que ningú vol.
'
No et deixis,
que tu tens amics.
No et deixis,
que no estàs sol.
No et deixis,
no t'ha d'avergonyir res.
No et deixis,
encara ens tens.
No et deixis, no,
que ens agrada
com ets tu.
No et deixis,
saps que mai ha estat senzill.
No et deixis,
pq crec q hi ha un lloc,
que és el nostre lloc.
'
(Adaptació: Jaume Esquius)
'
Ponerme la coraza otra vez, ha sido como una rendición, ha sido aceptar el "no puedo más" como límite en vez de como un reto. Un límite q he llevado toda la vida. Un límite que al conoceros, por arte de magia se esfumó. Un límite q de un tiempo acá he vuelto a ponerme yo sola. Un límite q no me gusta, con el q no me siento cómoda pq ya he probado lo que hay más allá y eso sí me gusta, quiero volver a sentir como sentía hace nueve meses atrás, sentir sin miedo, sin auto-pre-juicios, sin pensar. Dejarme sentir y demostrarlo. Fluir.
'

Finalmente la sensación de ayer ha salío a flote.

'

Petons sin coraza,

su*