'
10 de juliol
'
tarda-vespre
gent
molta gent
milió i escaig de persones
calor
festivitat
brutal l'ambient al carrer, al metro...
emoció
pell de gallina
'
'
vespre-nit-matinada
'
camping
dutxa
sopar a una caleta
llum d'espelmes i alguna farola llunyana
dps d'haver passat la tarda-vespre envoltada per milió llarg de persones, i tmb pel retrobament sabut, necessito desconnectar i m'acosto al mar.
pantalons arramangats, peus a l'aigua.
física, emocional i mental m'allunyo de les persones i escolto el mar.
he begut un vi blanc q passava la mar de bé.
i un mojito dels q prepara en Xavi.
enfonso els peus notant l'arena fresca i l'aigua q la fa anar amunt i avall al voltant dels meus turmells.
relax.
el so de la mar anant i venint.
torno al sopar a fer un altre mos.
i torno a la mar, q ja no està sola.
comencem a parlar.
pregunta directament, sense embuts.
li contesto sense amagar-me de res.
i fa alguna observació q em fa pensar.
instints, aprenentatge.
conjunt.
i recuperem temes d'anteriors converses.
xuxos.
el temps passa sense adonar-nos-en.
a la nostra esquena ja han recullit la parada del sopar i van per marxar.
tinc el dilema d'anar amb els altres a celebrar els aniversaris q hem vingut a celebrar o quedar-me i gaudir de la companyia i l'entorn.
La S m'ho posa fàcil.
hi hauran altres aniversaris i altres cel·lebracions.
passa l'estona i agafem fred.
decidim anar a fer un vol.
canvi de xancletes i cap a una altra cala.
altra volta anem a petar al mar.
asseguts.
dps estirats.
cadascú amb el seu espai.
parlem.
de pensaments.
de punts de vista.
comentem.
i compartim silencis agradables.
fins q ens n'adonem q a un voral despunta el dia.
decidim tornar.
i a la caleta hi trobem en S. i en Ll. amb el sac de dormir.
en Ll. amb la seva xerrera imparable ens explica els aconteixaments de la nit.
el dia va clarejant pro les crestes abruptes no deixen pas al sol directe.
al cap de poc arrib la S.
ens explica uns altres aconteixaments de la nit.
sento vergonya i a la vegada hi ha algun riure còmplice.
i finalment arriba el moment.
quan el sol comença a estar alt, és hora d'anar a dormir.
amb l'excusa d'anar a buscar coses al cotxe, allargo una mica més la nit.
un comiat formal.
dos petons amb unes ulleres retirades.
i...
'
de vegades me passa...
i veig un dia q comença
dins un camp de maduixes.
'
'
'
'
Quants d'estels es perden
-
Quants d’estels es perden dins els somnis dels qui viuen sols, a la
intempèrie de l’amor, recordant velles nits de lluna plena, i aquell perfil
estimat ret...
Fa 11 mesos


3 comentaris:
Aixo del camp de maduixes ja saps ves amb conte que quant t'ajupis et veure les cuixes. Enviam un mail no trobo el teu.
Les converses vora al mar solen ser tant agradables com menjar-te les maduixes directament del camp.
Per cert, restringiré les entrades al bloc, m'agradaria que poguessis tenir-hi accés (si vols), i per això necessito alguna adreça de correu, no sé si me la vols facilitar.
(es que no sé com més fer-ho, perquè no em deixa agregar adreça url). Gràcies!!
q bo striper! aquesta cançó la cantava quan era petita! cap problema, normalment porto pantalons ;P
i tant instints! els plaers de les petites grans coses :)
per cert, ja us he enviat l'adreça! si no la rebeu digueu-m'ho, plis!!
Publica un comentari a l'entrada