'
el cel sap que qualsevol petit dubte sobre la teva tendresa em semblaria una profanació horrible; però què són, doncs, aquestes llargues hores de desesper?
'
les dones tenen, a l'ànima, multitud de sensacions q l'amant més tendre amb prou feines pot entendre: li semblen una mena de deliri.
'
els homes són estranys. no saben negar res a una dona q no coneixen, i la més mereixedora de les seves atencions sempre sembla la q n'obté menys.
'
què és això que m'està passant? no s'ha produït cap circumstància nova q pogués augmentar la meva torbació i, tanmateix, augmenta cada instant.
'
quanta vida hi ha, lluny de les circumstàncies ordinàries, en les ardents efusions de l'ànima!
'
sento un nus, un pes al pit. adés una vermellor sobtada m'envaeix el rostre, adés una segarrifança em recorre de la punta dels peus a la punta dels cabells. quin és, doncs aquest poder q l'ànima té sobre el cos, la passió sobre la raó? l'orgull es rebel·la i s'indigna: ens mostra tot l'abast de la nostra feblesa, de la nostra profunda humiliació; ens força a gemegar pel temps, per les facultats despeses, prodigades, perdudes en sensacions vanes i folles; però de què serveix tot això?, de res!...
'
sobtadament les meves idees han canviat d'aspecte, no sé pq. no és q pateixi menys, però raono més. tinc les mateixes sensacions: però els pensaments són uns altres.
'
que el cel em guardi de dubtar de les paraules de l'home a qui he donat el cor! Però si aquest seguit de sospites hagués d'alterar el vostre amor, em moriria; moriria només d ela pena d'haver-me guanyat una tan terrible desgràcia. I, malgrat tot, no em puc contenir; no puc, és així.
'
ni un minut de la meva vida no passa sense q una secreta ansietat no es barregi amb l'encís de la passió.
'
sabem mai què desitgem?
'
els meus pensaments, primer alegres i plens de felicitat acabada de retrobar, tornaven a ser tristos i confusos; se succeïen ràpidament sense q me'ls pogués explicar a mi mateixa. he tornat a agafar el llapis, els pinzells; em semblava q estava tranquil·la, potser ho estava; però aquesta mena d'emocions deixen darrere seu una buidor, un atuïment semblant al dolor.
'
la natura ens ha dotat d'uns sentiments inexplicables. l'instant que vaig entendre q m'estimaves va ser, potser, el més bonic de la meva vida i, tanmateix, la meva primera reacció fou fugir.
'
i si t'espanta la vergonya del penediment (car l'orgull dels homes sovint es barreja amb els seus sentiments més dolços), fes-me simplement sospitar-ho.
'
l'amor, doncs, no és una condició inevitable de la vida, n'és tan sols una circumstància, un desordre, una època.... què dic ara? una desgràcia!, una crisi.... una crisi terrible.... després passa i ja està.
'
t'he de donar les gràcies!, m'has traït covardament; t'has posat al lloc q et corresponia; m'has tornat al meu!
'
"l'estimava". aquesta paraula seria suficient per a la meva defensa. què diries tu per la teva?
'
VINT-I-QUATRE HORES D'UNA DONA SENSIBLE - Constance de Salm
'
'
el cel sap que qualsevol petit dubte sobre la teva tendresa em semblaria una profanació horrible; però què són, doncs, aquestes llargues hores de desesper?
'
les dones tenen, a l'ànima, multitud de sensacions q l'amant més tendre amb prou feines pot entendre: li semblen una mena de deliri.
'
els homes són estranys. no saben negar res a una dona q no coneixen, i la més mereixedora de les seves atencions sempre sembla la q n'obté menys.
'
què és això que m'està passant? no s'ha produït cap circumstància nova q pogués augmentar la meva torbació i, tanmateix, augmenta cada instant.
'
quanta vida hi ha, lluny de les circumstàncies ordinàries, en les ardents efusions de l'ànima!
'
sento un nus, un pes al pit. adés una vermellor sobtada m'envaeix el rostre, adés una segarrifança em recorre de la punta dels peus a la punta dels cabells. quin és, doncs aquest poder q l'ànima té sobre el cos, la passió sobre la raó? l'orgull es rebel·la i s'indigna: ens mostra tot l'abast de la nostra feblesa, de la nostra profunda humiliació; ens força a gemegar pel temps, per les facultats despeses, prodigades, perdudes en sensacions vanes i folles; però de què serveix tot això?, de res!...
'
sobtadament les meves idees han canviat d'aspecte, no sé pq. no és q pateixi menys, però raono més. tinc les mateixes sensacions: però els pensaments són uns altres.
'
que el cel em guardi de dubtar de les paraules de l'home a qui he donat el cor! Però si aquest seguit de sospites hagués d'alterar el vostre amor, em moriria; moriria només d ela pena d'haver-me guanyat una tan terrible desgràcia. I, malgrat tot, no em puc contenir; no puc, és així.
'
ni un minut de la meva vida no passa sense q una secreta ansietat no es barregi amb l'encís de la passió.
'
sabem mai què desitgem?
'
els meus pensaments, primer alegres i plens de felicitat acabada de retrobar, tornaven a ser tristos i confusos; se succeïen ràpidament sense q me'ls pogués explicar a mi mateixa. he tornat a agafar el llapis, els pinzells; em semblava q estava tranquil·la, potser ho estava; però aquesta mena d'emocions deixen darrere seu una buidor, un atuïment semblant al dolor.
'
la natura ens ha dotat d'uns sentiments inexplicables. l'instant que vaig entendre q m'estimaves va ser, potser, el més bonic de la meva vida i, tanmateix, la meva primera reacció fou fugir.
'
i si t'espanta la vergonya del penediment (car l'orgull dels homes sovint es barreja amb els seus sentiments més dolços), fes-me simplement sospitar-ho.
'
l'amor, doncs, no és una condició inevitable de la vida, n'és tan sols una circumstància, un desordre, una època.... què dic ara? una desgràcia!, una crisi.... una crisi terrible.... després passa i ja està.
'
t'he de donar les gràcies!, m'has traït covardament; t'has posat al lloc q et corresponia; m'has tornat al meu!
'
"l'estimava". aquesta paraula seria suficient per a la meva defensa. què diries tu per la teva?
'
VINT-I-QUATRE HORES D'UNA DONA SENSIBLE - Constance de Salm
'
'
2 comentaris:
Jo no se`pas si tinc cap defensa. Peto.
tens defensa i és la mateixa ;)
petó*
Publica un comentari a l'entrada