dimecres, 17 de març del 2010

de nou

'
trobo curiós com se'm repeteixen les històries i, tot i veure-les a venir, caure-hi altre vegada de quatre potes.
'
i ho sabia, ho sabia, hosabiahosabiahosabiahosabia! pro sempre hi ha lloc pel dubte, pel... i si...? isiaquestavegadafoslabona?
i sí, és la bona patecada q em foto de nou.
i ara l'impàs. el pas. el procés de processar.
reciclar emocions i sentiments.
reubicar il·lusions.

'

'
em dol el silenci.
com si no hagués passat res.
la situació em sembla increïble, irreal.
un miratge.
què ha passat?
com és q no m'has dit res?
tant et costava sincerar-te?
ets un covard.
quatre mesos insistint, aguantant les bufades, els xascos, les negatives, el rebuig... i quan finalment t'obres camí entre les meves defenses i deixo pas al dubte.... tot s'acaba en un no res i de la manera més absurda.
on tens els sentiments?

'
no m'ho mereixo.
'
'

2 comentaris:

Striper ha dit...

Vinga torna a caminar no et quedis a terra lamentante de la patacada.

su* ha dit...

vaig caminant striper, vaig caminant... de tant en tant deixo anar un renec, a voltes una llàgrima i així vaig fent, i tal dia farà un any.
gràcies striper!!

i tal com diu la dita... "no es pot dir mal q no surti l'animal", i avui ha aparegut... tot i que no per donar la cara. tantes ments, tants mons.