breu

'
Allò que el vent no diu ni el llamp tampoc
s’aprèn en el silenci quan un gest
suscita espais i delimita el temps.
Res no serà fora dels límits purs
d’aquest combat. En l’ombra persisteix
allò que l’home crea amb risc de llum,
senyor de tot i servidor de tot.
Un sol impuls promou somni i neguit
i tot s’explica en un perfil auster
i en uns colors estrictes. Mars enllà
ni cau la tarda ni la lluna creix;
tot és immòbil, i expectant, i breu.
Hi ha un mot que flota en l’aire: solitud.
'
Miquel Martí i Pol
'
'