'
fa un dia q torno a ser per casa dps de ser-ne fora quatre.
aquests quinze dies de vacances han sigut inesperats i improvisats tret del tret de sortida, q tenia clar q seria el dilluns 6 a Burgo Ranero dps d'un cap de setmana d'anar amunt i avall per reunir-nos tots i arribar al punt de sortida. a partir d'aquí tot quedava obert i possible.
vaig tornar del Camino abans del q volia. pocs dies dps i gairebé sense pensar-m'ho, vaig tornar a marxar amb un altre destí.
la sensació q m'ha quedat dps d'aquestes vacances, dps de compartir moments, pensaments, cultures, cotidianitats, familiaritats diferents a les meves, és la curiosa llibertat q em dona la novetat i el desconegut, la facilitat q això m'aporta per deixar anar la imaginació i les il·lusions en contrast amb l'arribar a casa i sentir com una capa càlida em cau a sobre sense ofegar-me, recordant-me qui sóc, on sóc i de moment, quin és el meu lloc.
el que em queda doncs, d'aquestes vacances, és un pont.
'
'
fa un dia q torno a ser per casa dps de ser-ne fora quatre.
aquests quinze dies de vacances han sigut inesperats i improvisats tret del tret de sortida, q tenia clar q seria el dilluns 6 a Burgo Ranero dps d'un cap de setmana d'anar amunt i avall per reunir-nos tots i arribar al punt de sortida. a partir d'aquí tot quedava obert i possible.
vaig tornar del Camino abans del q volia. pocs dies dps i gairebé sense pensar-m'ho, vaig tornar a marxar amb un altre destí.
la sensació q m'ha quedat dps d'aquestes vacances, dps de compartir moments, pensaments, cultures, cotidianitats, familiaritats diferents a les meves, és la curiosa llibertat q em dona la novetat i el desconegut, la facilitat q això m'aporta per deixar anar la imaginació i les il·lusions en contrast amb l'arribar a casa i sentir com una capa càlida em cau a sobre sense ofegar-me, recordant-me qui sóc, on sóc i de moment, quin és el meu lloc.
el que em queda doncs, d'aquestes vacances, és un pont.
'
'
7 comentaris:
Ja saps, un pont que pots travessar sempre que vulguis, per que val la pena fer-ho, per que de tant en tant, es necessàri fer-ho, per nosaltres mateixos, per els altres, per en definitiva, viure la vida.
Petons guapa!!!!
ja ho diu Benedetti:
(...)
Que casi todos somos albañiles de muros.
Que sería mejor construir puentes
Que sobre ellos se va a la otra orilla y también se vuelve.
Que volver no implica retroceder.
Que retroceder también puede ser avanzar.
Que no por mucho avanzar se amanece más cerca del sol.
I mi m'agraden molt els teus ponts :*************
i tant q si mandarinada! la meva vida sense els ponts seria un camí molt monòton i, com em van dir fa poc, sóc un cul inquiet :P
petons trempada!
i mi m'agrada q ens arribem l'una a l'altra elur!
petonassos!
:)
que lindo debe sonar si pudiera escuchar el idioma con el que pintás este blog...debe ser tan tan dulce
:)
prueba aquí jake ;)
http://www.goear.com/listen.php?v=331585c
Tot be??
tot bé trempada, gràcies
:*
Publica un comentari a l'entrada