tan bon punt em vaig quedar sol, van picar a la porta i hi van aparèixer un rostre q semblava una màscara jocosa, però q em va fer l'efecte com si l'hagués vist en algun altre lloc. tenia un nas vermell i punxegut, dos ulls petits i brillants, una barbeta llarga i, per damunt de tot, s'encastellava un tupè empolvorat q, com vaig poder comprovar dps, sorgia inesperadament d'un pentinat com el de l'emperador Titus (cabells curts i arrissats); a més, lluïa una gran pitrera ondulada, una armilla de color vermell encès, sota la qual es veien dues poderoses cadenes de rellotge, pantalons i un frac q li quedava a trossos massa just i massa ample i q, en poques paraules, no li esqueia en absolut. aquest personatge va entrar fent una reverència q havia començat a la porta i amb un barret, tisores i una pinta a la mà va dir:
- sóc el perruquer de la casa i ofereixo respectuosament els meus humils serveis.
el petit i escardalenc personatge era tan grotesc q amb prou feines em podia aguantar el riure. però l'home em va anar d'allò mès be i no em vaig estar de preguntar-li si es veia amb cor d'arreglar-me els cabells tan embullats pel llarg viatge i tmb pel fet d'estar tan mal tallats. em va mirar el cap amb ulls d'expert en la matèria i, tot posant-se damunt del pit la mà dreta graciosament doblegada i amb els dits estirats, va dir:
- arreglar els cabells? per l'amor de Déu! Pietro Belcampo, q els vulgars envejosos anomenen simplement Peter Schönfeld, no et comprenen, com tampoc no van comprendre el diví tocador del pifre i el clarí del regiment, Giacomo Punto Jakob STich! però és q no ocultes tu mateix els teus mereixements al món, en comptes de fer-los brillar? és q la forma d'aquesta mà l'espurna del geni q brilla aquests ulls i tenyeix com una delicada aurora aquest nas, és q tota la teva persona no hauria de revelar a primera vista a l'expert que dins teu viu l'esperit q aspira a l'ideal? arreglar els cabells! quina expressió més freda senyor meu!
vaig demanar a aquell homenet extravagant q no s'esverés de tal manera, pq confiava plenament en la seva habilitat.
- habilitat? -va continuar, acalorat-. què és habilitat? qui ha estat hàbil? qui ha calculat a ull cinc destres i dps s'ha precipitat trenta colzades a la tomba? qui ha fet anar una llentia fins trenta passes més enllà pel forat d'una agulla? qui ha penjat cinc quintars de l'espasa i l'ha feta ballar de la punta del nas sis hores, sis minuts, sis segons i un instant? ha! què és habilitat? l'habilitat no té res a veure amb Pietro Belcampo, q està inspirat per l'art i allò sagrat. l'art, senyor meu, l'art! la meva fantasia vagareja per la meravellosa arquitectura dels rínxols, per l'estructura artificiosa q els zèfir construeix i destrueix en cercles ondulats amb el seu alè, crea, actua i treballa. ha! hi ha un element diví en l'art, pq l'art, senyor meu, no és de fet l'art del tot q hom anomena art. vós em compreneu, senyor, pq em sembleu un home d'idees, com em permet deduir-ho el rinxolet q teniu a la part dreta del vostre venerable front.
'
ELS ELIXIRS DEL DIABLE - E.T.A. Hoffmann
'
'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada