quan cau la nit, els habitants d'un edifici fet de finestres velles es refugien en la seva solitud per despullar-se de les màscares i les pors q vesteixen durant el dia. aprofitant la intimitat de la foscor, els personatges d'aquesta comunitat grotesca fan volar la seva imaginació i s'endinsen en el seus somnis.
'
tots ells són anhels que la nit bressola. els somnis dels tranuites ens mostren variacions de vides ocultes i monòtones. és la seva condició de somniadors el q els fa únics. tots senten com els diuen:
'
- somnieu
- sí, inevitablement, el somni d'avui com a possibilitat del demà
- voleu massa
- és clar q sí, és el nostre dret rabiós, i encara més: el nostre deure
'
1 comentari:
Clar que sí! El dret de demà voler més que avui és com les promeses de Cap d'Any d'intentar fer que l'any que comences sigui una mica millor!!
Petonets i bon finde, petita SUpepe
Publica un comentari a l'entrada