'Empezar de nuevo
sin destino y sin tener
un camino cierto que, me enseñe a no perder la fe
y escapar de este dolor sin pensar en lo que fue
¿cuanto aguanta un corazón sin el latido de creer?
Presa de un silencio roto
hijos del amanecer
que nunca alcanzó esa luz, tan confundida en el placer
y cierro los ojos, sólo para comprender
cuánto aguanta un corazón sin el latido de creer
En lo bello en la verdad de la esperanza
de esta sed de amar
en los sentimientos que se quedan
sueños que perduran
y busqué y subí y fui presa entre las alas del amor
sin distancia y sin recuerdos
en las arenas de esta soledad
'
ARENAS DE SOLEDAD - Habana Blues
'
'
sentiments q queden, somnis q segueixen, jardiner, flor, picaresca i innocència, ambdues encantadores.
una sàvia alacantina va dir q "algo se acaba, cuando acaba bien, sino, es q no se ha terminado" aquests dies ha arribat el "acaba bien", q jo volia, de dues històries, una de temps enrere i una altre de més recent. s'acaben, pro no en un punt i final, si no en punts suspensius o simplement amb un espai, creant l'ambient necessari pq segueixin un camí diferent fins ara, embolcallades amb el bon record dels moments i sentiments compartits.
ara començo a mirar endavant amb la necessitat de seguir el camí q em dicta el cor, fixar la vista més a prop d'on tinc els peus intentant no oblidar les ales q me'ls han guiat i els han fet arribar fins aquí.
'
'
sentimientos q se quedan, sueños q perduran....
'
3 comentaris:
Realment la sàbia alacantina té moltíssima raó ... i tant de bo fós sempre així. Tan de bo les coses s'acabessin només si s'acabessin bé. Hi ha infinitat d'històries que s'acaben però que s'acaben fatal, i queden allà, a l'aire, sense que ningú les toqui, sense tancar-les pels temps dels temps, tot donant-les per tancades. Senzillament perquè la por no ja a obrir-les sino tan sols a mencionar-les ja fa estralls.
Sempre he pensat (i moltíssima gent no ho entén, m'ho critica o senzillament pensa que sóc un sonat) que quan s'acaba una història, sigui la que sigui (amorosa, familiar, d'amistat només) t'has de quedar amb tot "lo" bo, amb les coses que realment t'omplen del que has compartit. Potser és la millor manera de realitzar aquest "acabar bé" que comentaves. Més que res, un "acabar bé" amb tu mateix/a i evitar la ràbia, el dolor o el que pugui arrossegar qualsevol situació.
M'agrada moltíssim el darrer paràgraf, el de mirar endavant deixant-te guiar pel cor però sempre tocant de peus a terra.
Un petó, petita SU ... i endavant les hatxes!
PD: Uf, lamento el rotllo, petita SU
PD: T'has fixat que no he fet cap conya idiota de les que faig jo en tot l'escrit? Si "hasta" jo he quedat sorprés, tu!
ets un encant pep ;*)
:-) aquesta cara se m´ha quedat al llegir-te.....buff apenes puc dir res......:-) no pare de somriure....men alegre tant per tu teta!!....ja arriva!!!!!
T´estimeeeeeeeeeeeeee
Publica un comentari a l'entrada