q le vamo, q le vamo a hacer....
'
la tranquil·litat i el silenci q respiro en aquests moment previs d'anar a dormir, em porta al cap una frase de Kensington de Gabriel Ferreter: i aquelles tardes q no moren mai. Com la pau de després.
'
en mig de l'aborriment d'aquesta tarda m'he posat a buscar pronòstics horoscopals del 2007, la majoria parlen d'un any tranquil. vist i viscut el q m'ha portat el 2006, a hores d'ara encara em trobo dividida entre el fet d'alegrar-me'n o no d'aquest pronòstic. al tarot m'ha sortit la carta de La Mort descrivint-me el moment actual de canvis, de transformació, neteja, de pèrdues necessàries. i el gran Osho avui l'ha tornat a clavar amb la carta de Pereza i sorprenentment descobreixo q, tot i el q puc haver asolit fins ara, encara em queden cels sobre cels per descobrir.
'
parlo amb desconeguts q em transmeten superficialitat, distància i fan q valori les persones que tinc al voltant.
'
Mar de fons, una de les grans sèries del moment actual de la televisió catalana, em diu per boca d'en David, q sigui el q sigui s'ha de dir pq si no, no només no es dona opció a l'altre persona, sino q el silenci mateix dicta sentència.
'
en la pau efímere i temporal d'un després q no deixa de ser un abans, tot clama coses q des de fa un temps el cos mateix em fa saber a la seva manera, tot em porta cap a punts q fins a hores d'ara no tenia cap ganes d'acceptar i q ha arribat el moment de fer-ho. comunico q el passat queda enrere.
'
ulere, ulere, ulereeeeeeeeeeeeeee
'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada