'La teva cara és un tros de cel
pluja forta cau del teu cabell,
les paraules no valen res
silencis penjats sobre les parets,
les faroles no estan enceses
foscor que esborra totes les promeses,
la terra, vella invàlida, busca
sang jove i calenta al peu de la porta,
i tu rius no és broma que estiguem vius,
i tu sens algú dicta els meus pensaments.
Et veig i ja no puc esperar res
no, no, vull creure que jo sigui el boig.
Miralls deformant-nos els cossos
potser demà, l'horitzó serà més clar.
Aguantarem el fred i esperarem
fins que el bon temps tornarà,
aguantarem el fred i esperarem
fins que un dels dos pugui parlar.
No diguis res em trobo malament
hi ha un núvol gris que pesa sobre meu.
T'escolto i ara no t'entenc
però ja saps que tot ho arregla el temps.
Ulls recoberts de boira
potser demà tornaran a brillar
Aguantarem el fred i esperarem
fins que el bon temps tornarà,
aguantarem el fred i esperarem
fins que un dels dos pugui parlar.
'
BLOQUEJATS
Lletra: G.Quintana
Música: J.Thió
'
'
i quan s'acosta la despedida, ens trobem.
1 comentari:
Senyoreta, ara sí que m'has tocat la fibra sensible: Sopa de Cabra! Nena! Vols parar de llegir-me el pensament, coi! jejejejeje
Una gran cançó i un gran grup ... jo crec que els abanderats del famós rock en català sense cap mena de dubte ... i una frase que m'encanta
"T'escolto i ara no t'entenc
però ja saps que tot ho arregla el temps." ... buah! no l'he dita vegades ni res, la frase aquesta ... el temps tot ho posa al seu lloc.
Un petonarro, petita SU i cuida't molt!
Publica un comentari a l'entrada