des- aparecer
.............. si durante unas horas nadie sabe donde estás, no pasa nada.
'
fa uns dies q m'he tornat a aficionar al got de llet d'abans d'anar a dormir i avui he canviat la mel q l'acompanya x un sobre de nescafé. la frase d'avui m'ha cridat l'atenció d'una manera especial, precisament pq ho faig tot sovint això de desaparèixer durant unes quantes hores sense q ningú sàpiga on sóc.
'
avui, matí encapotat per núvols sense pluja. els núvols secs normalment se'm posen malament i avui no ha sigut l'excepció
una cançó balla pel meu cap invocant la pluja
'
q llueva q llueva
la virgen de la cueva
los pajaritos cantan
las nubes se levantan
q sí! q no!
q caiga un chaparrón!
'
a l'oficina comença a fer calor i a mig matí obrim la porta
s'acosta l'hora d'anar a dinar, es senten trons i un aire fresc entra per la porta
en algun lloc està plovent
'
q plogui, q plogui....
.............. si durante unas horas nadie sabe donde estás, no pasa nada.
'
fa uns dies q m'he tornat a aficionar al got de llet d'abans d'anar a dormir i avui he canviat la mel q l'acompanya x un sobre de nescafé. la frase d'avui m'ha cridat l'atenció d'una manera especial, precisament pq ho faig tot sovint això de desaparèixer durant unes quantes hores sense q ningú sàpiga on sóc.
'
avui, matí encapotat per núvols sense pluja. els núvols secs normalment se'm posen malament i avui no ha sigut l'excepció
una cançó balla pel meu cap invocant la pluja
'
q llueva q llueva
la virgen de la cueva
los pajaritos cantan
las nubes se levantan
q sí! q no!
q caiga un chaparrón!
'
a l'oficina comença a fer calor i a mig matí obrim la porta
s'acosta l'hora d'anar a dinar, es senten trons i un aire fresc entra per la porta
en algun lloc està plovent
'
q plogui, q plogui....
'
passen cinc minuts de dos quarts de dues quan travesso la porta i vaig cap al cotxe.
a mig camí de casa comencen a caure gotasses q fan un so sord, sec, en xocar contra el parabrises. estic aparcant el cotxe quan la pluja es torna amorosa i alentint el pas per assaborir-la, arribo fins a casa.
'
el record d'avui: la Mimí, la neboda de tres anys, esperrucant-me. s'ho ha passat teta.
'
nanit i q descanseu
petons
5 comentaris:
A mi m'encantava quan era petit i plovia. Estar a casa tancadet miran com regalimaven les gotes per la teulada ... ostres! quina gràcia que em feia.
I allò de sortir al carrer i sentir l'olor de terra mullada, és genial.
Però ara ja no sóc petit ... em continua alegrant que plori: "ens fa europeus", diu un amic meu.
Per cert, espero que Mimi sigui una abreviació de Mireia ... perquè com li hàgiu posat a una nena Mimi ... poseu-li Chennifer o Chessica! O feu com la Puri, poseu-li un número!!
Petonets
i sortir al carrer i sentir l'olor de la terra mullada mentre encara plou i et vas mullant. tmb tenir la llar de foc encesa i des del sofà, abrigada amb una manta veure com plou a l'altre costat dels vidres i inunda la plaça. tmb banyar-me al mar mentre plou.
m'agrada la pluja condimentada gairebé amb qualsevol cosa.
Mimi és una abreviació de Mireia. li vam començar a dir quan la seva cosina la cridava i li sortia això: mimiiiiiii!!!!!!!!!!! i haig de dir q m'estimo més mimi q xèssica o xènifer o qualsevol número, q això últim ja ens ho fan ser a la força sigui amb un dni, el compte corrent, la seguretat social, el número de client, de treballador, de telf..... buf....
petons!
...
que caiga un chaparrón
y rompa los cristales
de la estación.
Porrim!
Porrom!
(així ho cantàvem la trepa que jo recordo.
Ja ha plogut molt, des de llavors)
hola aladern!
pos no tenia ni idea q tenia continuació aquesta cançó.
aquesta em sol venir a la memòria quan el cel està encapotat i no hi ha manera q plogui. la invocació a la pluja em fa volar la imaginació i em veig ballant al voltant d'una foguera en una clariana al mig del bosc.
benvingut i petons!
su*
Ets un cas Pep! jejejejeje
A Olot també va ploure, i vaig passejar-me sota la pluja del migdia, just arribar al despatx i va deixar anar un aiguat de por... m'agrada la pluja, és més necessito la pluja, quan fa temps que no plou em noto malhumorada i tot, és posar-se a ploure i totes les meves boires i boirines se'n van amb l'aigua... però sobretot m'agrada la pluja com la d'aquest dijous, amb llamps i trons... força soroll i força aigua!!
Com m'agraden les nits de tempesta... que em llevo del llit i pujo la persiana i cada llampec il·lumina l'habitació... sóc capaç de passar-me la nit en blanc per tal d'admirar l'espectacle... però... però... ja no sap ploure com abans...
Publica un comentari a l'entrada