cels

migmatí

agobiada de la feina, em decideixo a aprofitar el privilegi d'un petit passeig q em proporciona el fet de q, les oficines de l'empresa, estan dividides en dos locals diferents, privilegi q ja te els dies comptats.
surto a fora i un aire fresc em troba.
m'evadeixo veient com els núvols lenticulars corren a cavall del vent.
'

migdia

dinant a casa amb la neboda de quatre anys

- tieta pq has vingut?

- he vingut a dinar, teta

- i què faràs ara?

- doncs quan acabi de dinar, aniré a treballar

- doncs jo.... aniré a dormir!!!

buffffffffff..... per un instant he desitjat tornar a tenir quatre anys

'

6.30
surto corrents de la feina, arribo a casa, agafo la llista de la compra i el carro d'anar a comprar, i cap al caprabo. garrafes d'aigua, alguna coca-cola, fruits secs, unes principe, unes guindilles, iogurts i un signal. tot quep matemàticament al carro.
torno a casa, descarrego, torno al cotxe i cap a la garrotxa hi falta gent.
ha sigut en aquest moment, mentre portava el cotxe amb tranquil·litat i llambregava de tant en tant el cel blau sense sol, q he començat a notar els nervis i l'emoció del viatge.

'

abans de mitja nit

asseguda aquí me n'adono q en la tornada a casa no he mirat el cel.

recordo la tranquil·litat, el relaxament, la no pressa de la tornada mentre escolto Sopa de Cabra.

ahir, al cd del cotxe, vaig fer-li el cambiasu, de cabra (mecànica) a (sopa) de cabra y tiro pq me toca.

pell de lluna, la nit de sant llorenç, els carrers plens de gent amb el cor descalç.

necessitava una estima dolça, tendra.

'

ara

somric, en un moment donat una garrotxina ha pensat en mi.

a les mans un recull de poesies al carrer, de lletres en solfa, i entre elles, aquestes paraules en dansa

'

hi ha coses q mai no podré escriure,

no les conjuga el verb,

no les vincula el nom.

seran eternament matèria sense so.

es quedaran a ser la sensació només,

no les enfundarà l'expressió.

no trobe la forma per a dir-t'ho.

volia dedicar, almenys, una cançó

a allò q no podré sotmetre a la raó.

l'enverinat amor, l'enamorat verí.

tot el q sé però no sé dir.

'

L'INEFABLE - Joan Amèric

'

petons

nanit i q descanseu

su*