boires

un cel blau impresionant,
boires grises al meu cap
q s'esvaeixen amb una visita als nòmades
somric,
les boires grises canvien de color
del gris al blau i de mica en mica
es van desfent, sense esforç
una veu sobresurt entre l'enrenou de l'oficina
"ahora no, yo no me quiero defender...."
l'Eros canta a l'amor, als sentiments
cansa tant això d'estar sempre a la defensiva
per sort, quan em canso, les defenses baixen
i em torno sentiment