les pujades s'ajeuen

'

d'aperitiu, una picada d'abella al dit gros del peu esquerre.
'
arribo a la cafeteria un quart d'hora abans. m'agrada tenir aquest moment per mi.
pensaments, tallat i diari.
quan és l'hora comencen a arribar els primers.
quan en passen cinc minuts arriba l'últim. 8.
picada de cresta quan, tot i el retard, aquest demana un cafè en llet.
tot i així ja hi comptàvem.
aleshores m'adono dels que som. tots els altres són de tirar fort. empasso saliva en preveure el ritme q portaran.
sortim 15min després de l'hora acordada.
anem en dos cotxes.
vaig al cotxe d'ella, al seu costat hi va ell.
sabia q tenia ganes de tornar'ls a veure, tot i q no m'imaginava fins a quin punt. els he enyorat i me n'he adonat que, dps de vint i un mesos de conèixre'ns els puc anomenar amics amb tot el que la paraula comporta.
feliç.
La Vall de Bianya, Camprodon, Molló.
Espinavell, un poble q fa pujada.
ens equipem tot esmorzant coca, magdalenes i ratafia casolana.
tirem amunt.
tramuntana.
paisatge clar enterbolit pels cabells q van d'aquí enllà.
tinc fred.
he deixat el paravents a una amiga q va anar a fer "El Camino" i el vent traspassa les dues capes de forro polar, la samarreta tèrmica i la tècnica màniga curta. també traspassa amb facilitat dels pantalons muntanyencs d'estiu. els dits aferrats als pals, se'm glacen.
dubtant fins a última hora de si m'hi apuntava o no, no he estat al cas de la previsió meteorològica i la tramuntana m'ha agafat d'imprevist.
agraïdament em deixen un buf gruixut i càlid. si més no, coll i orelles em queden més protegits.
seguim amunt un camí no gaire definit fins arribar al Coll Pregon, el filat fronterer.
vistes espectaculars.
a partir d'aquí carenem entre avets i mulats.
els peus trepitgen Catalunya i Catalunya Nord.
absurdes fronteres en el paisatge il·limitat.
passem per diferents colls fins arribar als peus del Costabona.
fem parada per menjar alguna cosa i arribar a dalt.
no ens hi entretenim gaire, fa fred i tenim ganes de fer cim.
ens enfilem pel dret tot seguint la tanca.
ara amb prou feines m'adono del fred. ja portem una estona caminant i la pujada de l'inici m'ha desgastat. tinc prou feina a concentrar-me i automotivar-me a pujar.
pel cap em passen diferents temes.
coi d'abella! quina angunia veure-la clavada al dit! uix!
retalls de la conversa d'anit. em va desvetllar i vaig fer voltes al llit abans no em vaig adormir. aquest matí m'he despertat, m'hi he girat i m'he adormit el temps just per somniar com una amiga treia un gos de dins una pilota inflable.
em trobaré a l'instints a dalt? alguna vegada ens trobarem dalt d'un cim?
posicionar un peu deu centímetres més amunt.
clavar pals.
impulsar el cos amunt.
somric recordant lliçons apreses, sabent que el recordar-les és símptoma d'acostament a un dels meus límits.
pujar amb passes curtes.
baixar amb passes llargues.
respirar.
posar els peus tan planers com pugui.
portar el meu ritme.
no parar.
"sin prisa pero sin pausa".
no mirar massa amunt, just per orientar-me.
cada pas se'm fa etern i em ve la idea de desistir.
a ella la tinc deu passes més amunt. va a un ritme semblant al meu i, tot i ser incapaç d'atrapar-la, em sento acompanyada.
ell porta la muntanya a les venes i saltant com les cabres va del grup avançat a nosaltres.
"vinga su, les pujades, quan t'hi acostes, s'ajeuen!"
en el fons sé q és veritat.
i no només en relació a les muntanyes.
finalment arribo on els altres m'esperen, a recer d'unes pedres.
il·lusa de mi, pensava q era el cim.
apuntalo el cul una estona per gaudir de les vistes.
m'emociono distingint Montserrat, Les Agudes, Rocacorba, el Montgrí, Golf de Roses, el Mar! el Canigó!
plenitud.
per la resta MasterCard.
quatre avellanes, un traguinyol coll avall i sant tornem-hi. hem d'acabar la feina.
entre riures em diuen q el temps estimat d'arribar a dalt és de quatre a vint minuts.
arribo en deu entre ànims i aplaudiments de la colla.
en algun moment ells tmb han pensat q desistiria. no ho he fet i he arribat. estic contenta.
al cim, el recer de paret seca és buit i els de la colla s'hi apoltronen. em guarden lloc tot i q abans sento la necessitat de gaudir del paisatge, de guardar aquest moment d'alguna manera física. fotos.
mig pel fred penetrant mig per la necessitat coberta, m'assec entre els companys. alguns parlen mentre fem rondes de ratafia.
amb la tramuntana calant fins als ossos, és agradable notar escalfor gola avall.
al cim fa massa fred per menjar-hi. fem un pica-pica lleuger i tirem avall amb previsió de dinar quan arribem a peu de pista.
contenta q tot el q vingui per davant serà costa avall i amb pensament d'anar més a ritme dels altres, agafo els pals i comencem a baixar.
baixem pel dret. sense poder-ho evitar tornen a agafar distància.
em costa, em sembla increïble, se'm fa evident, innegable i inevitable la diferència de ritmes de cada persona.
no es tria, és innat.
baixo a poc a poc. la pendent és pronunciada i amb zones pedregoses. tinc por de caure. tinc por de torçar-me el turmell. sé q baixar confiada, sense por, és la millor manera de baixar. de moment no en sóc capaç.
els genolls se'm van carregant.
arribem a la pista i trobem als altres esterrossats. tot i així estan al cas i tan bon punt arribem comencen a treure tuppers i entrepans i van per feina.
estem a recer. el cel és clar i el sol escalfa.
ens hi estem una estona.
degusto el dinar amb tranquil·litat.
espirals, tonyina, formatge i panses.
mentre fan la migdiada aprofito per gaudir del paisatge, vaig amunt i avall, explorant racons, disparant.
quan vaig per apuntalar el cul diuen per marxar. arrufo el nas tot i saber q tenen raó. millor no entretenir-nos massa.
així doncs tornem a equipar-nos i tirem pista avall.
gaudeixo del paisatge i de la companyia amb tranquil·litat.
caminem amb pas alegre, sabem q ens queda una bona tirada de pista.
mica en mica ens anem enfonsant dins el paisatge. l'horitzó queda definit pels perfils de les muntanyes. poc a poc els arbres ens van envoltant. colors de tardor.
el temps de fer una foto han fet quinze passes.
els diferents ritmes es tornen a fer evidents.
gaudeixo del canvi de paisatge. del bestiar. de la riera.
gaudeixo del meu ritme.
i arribem al poble.
pujadeta fins arribar al cotxe.
foto de grup.
canvi de calçat i descans merescut.
''
queralbs-coma de vaca-camí dels enginyers-núria-cremallera-queralbs
costabona per espinavell
fa dos caps de setmana q torno a anar a muntanya.
'
'