dimecres, 14 d’octubre del 2009

colors transparents

'
vermell.
durant molt de temps.
vermell.
de cop.... salta!
talla!
mosquejo!
desconnecta!
emprenyo!
ni amb temps per reiniciar!
cabrejo!
SÍ!
i renego en plena recepció!
i sí!
cullons!
cagumlaputa!
de nou!
de renou!
quin enrenou!!
finalment cedim davant la inoperància del color corporatiu....
del vermell al blanc.
idems resultats.
idem acció-reacció.
desesperació.
el blanc, buit de colors, no és la solució.
no podria haver passat en pitjors dies.
(no?)
dos dies amb prou feines n'igualen un.
quan un hauria d'haver estat dos.
el blanc tampoc és solució.
i dps de més de dos dies de batallar-hi provem tercer.
la suma de tots, el negre.
i així he acabat la jornada laboral.
'
la teoria dels colors se m'escapa. jo només sé pintar.
'
primera matinada amb fresca.
encara dormo amb la finestra oberta.
recança.
no la vull tancar.

'
'

'
tot i els colors a vegades m'és massa simple ser transparent
'
'

4 comentaris:

Striper ha dit...

No tenquis la finestra , per on entrare si no?

Les Coses són com Som ha dit...

Has de creure que hi ha més colors, tu decideixes com pintar-ho. Però sí, t'entenc. Ànims i petons!!!

CDS ha dit...

dejamé una copia de la llave de tu puerta, porque se que es muy posible que mañana me arrepienta...

su* ha dit...

striper, tu sempre tens el balcó obert de bat a bat ;)

tens raó instints, jo decideixo :)
gràcies pels ànims! són molt benvinguts!!