diumenge, 19 d’abril del 2009

ante la duda, un sueño

'

'
dies enrere, fent neteja a casa, vaig trobar un mp3 q m'havia comprat farà cosa d'un any i ,tot i haver-lo carregat de cançons, no havia estat capaç de fer funcionar. ahir, sense cap més acció q donar-li temps pq es carregués i posteriorment apretar el play, va funcionar.
la veu de l'Adrià Puntí va ser la primera q vaig sentir.
'
avui, una reunió familiar q feia més de trenta anys q estava pendent.
'

'
serà que és temps el q ens falta per veure-hi clar
'
la vida no para,
la vida no para, no

'
'

2 comentaris:

Striper ha dit...

El temps i no obsesionrnos, aixo es elque en cal. Bon dia guapa. petons.

Les Coses són com Som ha dit...

no, el temps no para, i la vida corre. Nosaltres hem de seguir caminant... Petons guapa!!! Això sí, amb bona cara eh? jeje.