'
em perdo.
no me n'adono i em perdo.
'
'
amb inquietud em moc tot retrobant respostes a preguntes q no sabia q em feia.
entre molts pocs, pròxims i llunyans, ma mare, com un catalitzador, m'hi ajuda.
la última paraula la tinc jo,
i fins que no la pronunciï no la sabré.
'
'
em perdo.
no me n'adono i em perdo.
'
'
amb inquietud em moc tot retrobant respostes a preguntes q no sabia q em feia.
entre molts pocs, pròxims i llunyans, ma mare, com un catalitzador, m'hi ajuda.
la última paraula la tinc jo,
i fins que no la pronunciï no la sabré.
'
'
3 comentaris:
Avui ha sigut un cafe acompanyat d'aquesta musica que has posat. Un bon peto i bon dia.
Mai et planteges quins moments són els millors o els pitjors per fer-te preguntes. Sóc de l'opinió que mentre et preguntis, estàs creixent. La resposta... qui sap, potser aquell tampoc és el moment de rebre-la, potser no és la bona. Potser pronunciant arribes a un quelcom, no?
Si necessites quelcom...
Petonets!!! Ja torno a estar per aquí!!!
espero q anés de gust, el cafè i la cançó
petó*
estic amb tu instints, mentre et preguntes, creixes, i quan trobes una resposta et surten mil preguntes.... i no és maco això!? ;)
gràcies pel quelcom, un petonàs trempada!! i benretrobada de nou!!!
Publica un comentari a l'entrada