'
'
contestant a la instints me n'he adonat q últimament he estat pensant massa què escriure o deixar d'escriure, per acabar escrivint poc o res a veure amb el q havia pensat.
com ara mateix, porto un parell de dies tenint la sensació, el pressentiment, la intuïció, o simplement el fet de pensar amb una persona q fa un temps q va sortir de la meva vida i de la q no en sé res, pensant si això seria "una senyal" de la seva propera aparició, pensant si n'hauria d'escriure alguna cosa.
tmb, amb el moviment dels últims temps, he recordat q temps enrere, quan escrivia més, de tant en tant em venia el pensament q si tenia temps d'escriure sobre la vida era pq no la vivia. me n'adono q en certa manera tenia raó. tot té costats positius i no tant positius. a vegades enyoro la calma amb la què fàcilment arribava al fons de mi, cosa q últimament noto q em costa més (o simplement no m'hi rebolco tant (pel fet de no dedicar-hi tant de temps, és clar)).
en fi, tot un seguit de pensaments entrellaçats amb emocions i sentiments q de tant en tant, entre activitat i activitat, passen de puntetes per dins meu i a vegades les caço al vent, i em fan ser conscient i em fan sentir privilegiada (i esclava, per donar-li un to sofert) del moment.
'
'
contestant a la instints me n'he adonat q últimament he estat pensant massa què escriure o deixar d'escriure, per acabar escrivint poc o res a veure amb el q havia pensat.
com ara mateix, porto un parell de dies tenint la sensació, el pressentiment, la intuïció, o simplement el fet de pensar amb una persona q fa un temps q va sortir de la meva vida i de la q no en sé res, pensant si això seria "una senyal" de la seva propera aparició, pensant si n'hauria d'escriure alguna cosa.
tmb, amb el moviment dels últims temps, he recordat q temps enrere, quan escrivia més, de tant en tant em venia el pensament q si tenia temps d'escriure sobre la vida era pq no la vivia. me n'adono q en certa manera tenia raó. tot té costats positius i no tant positius. a vegades enyoro la calma amb la què fàcilment arribava al fons de mi, cosa q últimament noto q em costa més (o simplement no m'hi rebolco tant (pel fet de no dedicar-hi tant de temps, és clar)).
en fi, tot un seguit de pensaments entrellaçats amb emocions i sentiments q de tant en tant, entre activitat i activitat, passen de puntetes per dins meu i a vegades les caço al vent, i em fan ser conscient i em fan sentir privilegiada (i esclava, per donar-li un to sofert) del moment.
'
'
3 comentaris:
Per presentiments o no m'agrada que tornis a escriure.
Hi ha èpoques de tot. Per mi, quan no tinc època d'escriure al blog, quan estic més xafada, una simple llibreta pot ser l'evasió dels meus pensaments. I a vegades, un escrit que a tu et sembli una parida i per això no l'escrius, pot servir-te per un aprenentatge posterior. O pels qui et llegim, almenys sabem que estàs per aquí...
Petons!!!
i a mi m'agrada tornar a compartir amb vosaltres, striper*
petó!
tens raó amb lo dels escrits instints*, alguns escrits q semblen parides poden anar bé a d'altres persones o en un futur propi.
un petonàs trempada!
Publica un comentari a l'entrada