'
"doncs a mi m'ha recordat...."
"doncs a mi m'ha recordat...."
"doncs a mi m'ha recordat...."
'
tres vegades he intentat donar la meva opinió i, per pròpia decisió, en cap ho he acabat de fer en adonar-me q les altres tres persones no seguien el mateix protocol q jo: callar quan algú parla.
distretament m'he posat a observar-les i analitzar-les intentant esbrinar el seu "modus operandis", tot desconnectant-me de la conversa. quan m'he adonat de la meva reacció he passat a auto-observar-me i auto-analitzar-me desconnectada ja de la conversa, de les companyies i del lloc. fins q me n'he adonat i m'he dit q havia de tornar al moment i al lloc en què estava i adoptant la seva manera de fer he començat per quarta vegada la frase i he deixat anar tota la frase seguida, sense parar-me tot i adonar-me de q no callaven, sense saber si algú em sentiria, m'escoltaria o no. estava cap al final de la frase quan han callat i diria q m'han escoltat.
'
des de petita m'han ensenyat, inculcat, vaig ben aprendre i porto bastant a la pràctica q quan algú parla els altres escolten. sóc bastant incapaç de parlar i escoltar a la vegada i enterar-me de les dues coses (del q parlo i del q em parlen).
no m'agrada aquesta manera de fer tot i q últimament m'estic malacostumant a practicar-la per no ser capaç, per no sentir la confiança cap a la/es persona/es q tinc al davant i dir-li si em pot escoltar un moment sense haver de recórrer a l'actitud q m'irrita.
sé q la majoria de persones q actuen d'aquesta manera ho fan sense adonar-se.
tmb sé q en part el problema és meu, per no saber fer-me escoltar, per no reivindicar més sovint el meu dret de paraula, per no tenir a la gent acostumada a escoltar-me, per sentir vergonya quan sóc el centre d'atenció.
'
'
"doncs a mi m'ha recordat...."
"doncs a mi m'ha recordat...."
"doncs a mi m'ha recordat...."
'
tres vegades he intentat donar la meva opinió i, per pròpia decisió, en cap ho he acabat de fer en adonar-me q les altres tres persones no seguien el mateix protocol q jo: callar quan algú parla.
distretament m'he posat a observar-les i analitzar-les intentant esbrinar el seu "modus operandis", tot desconnectant-me de la conversa. quan m'he adonat de la meva reacció he passat a auto-observar-me i auto-analitzar-me desconnectada ja de la conversa, de les companyies i del lloc. fins q me n'he adonat i m'he dit q havia de tornar al moment i al lloc en què estava i adoptant la seva manera de fer he començat per quarta vegada la frase i he deixat anar tota la frase seguida, sense parar-me tot i adonar-me de q no callaven, sense saber si algú em sentiria, m'escoltaria o no. estava cap al final de la frase quan han callat i diria q m'han escoltat.
'
des de petita m'han ensenyat, inculcat, vaig ben aprendre i porto bastant a la pràctica q quan algú parla els altres escolten. sóc bastant incapaç de parlar i escoltar a la vegada i enterar-me de les dues coses (del q parlo i del q em parlen).
no m'agrada aquesta manera de fer tot i q últimament m'estic malacostumant a practicar-la per no ser capaç, per no sentir la confiança cap a la/es persona/es q tinc al davant i dir-li si em pot escoltar un moment sense haver de recórrer a l'actitud q m'irrita.
sé q la majoria de persones q actuen d'aquesta manera ho fan sense adonar-se.
tmb sé q en part el problema és meu, per no saber fer-me escoltar, per no reivindicar més sovint el meu dret de paraula, per no tenir a la gent acostumada a escoltar-me, per sentir vergonya quan sóc el centre d'atenció.
'
'
2 comentaris:
Tens molta raó i tot aixo pasa mes sovint del que seria desitjable. Bon dia.
el problema està, en que a tu t'han educat i a altres encara s'han d'educar o reeducar. Per sort, tu ho has après. Que tinguis bon dia!!!
Publica un comentari a l'entrada