azalees

'

per un moment, quan s'han aixecat, he pensat d'aixecar-me amb elles, pro el cos no s'ha mogut, no en tenia ganes. tenia ganes de quedar-me amb tu, al teu costat, com feia temps q no fèiem i explicar-te i q m'expliquessis i sentir i compartir en la intimitat la complicitat q tenim.
un cop dretes, s'han posat les jaquetes, penjat els bolsos.

seguidament el torn de petons.

no m'he aixecat, no m'he mogut, el meu cul restava clavat al sofà dient-me q no m'aixequés. elles s'han hagut d'ajupir a fer el petó. cap s'ha queixat, només algun comentari "no vens?" "et quedes?". "no" "si". i han marxat.

'

'
avui quan he arribat, la gran (ma mare) ocupava la butaca des d'on habitualment observo. la mitjana l'antic lloc de l'avi. un cop he acabat la ronda de petons, m'he assegut al mateix sofà q tu, al lloc habitual de la petita.

al cap de poc aquesta ha arribat i quan m'anava a aixecar x cedir-li el seu lloc, m'has frenat amb un "no vols seure més a prop meu?". he somrigut, se m'ha fet impensable no voler seure al teu costat, ben a prop, tal i com tot sovint fem. així doncs, les tres (la petita, tu i jo) ens hem apretat una mica en el mateix sofà (jo al mig), lo just pq tu poguèssis continuar el moviment de les agulles de fer mitja mentre seguies la conversa.

donades les circumstàncies i a diferència dels altres dies, avui no m'he trobat d'espectadora des del racó estratègic, avui m'he trobat al mig de la conversa, envoltada de paraules, de converses creuades, a voltes somrient discretament per la simpatia q em desperten aquestes trobades i la situació q la meva presència pren en elles.

'

sortien per la porta i aquesta encara no s'havia tancat darrere d'elles quan m'has començat a parlar de les teves filles, de la manera diferent q cada una s'agafa les peripècies de la teva vida quotidiana q a vegades els hi expliques, de com me les agafo jo q és com les expliques tu, divertida i somrient. peripècies q, tal i com dius tu "fa la teva abuèla". m'has parlat de les plantes. rient m'has explicat l'invent q una veïna ha fet amb una canya i una cullera. t'he parlat del cap de setmana passat, dels aiguamolls, de les muntanyes, del sopar de final de curs q hi ha a la vista. i ens hem aixecat i t'has arrapat a mi quan t'ha fallat un dels genolls i de seguida n'has fet broma "a vegades no recordo q els hi haig de demanar permís per caminar" i hem sortit a la terrassa de bracet, a veure les plantes, el pop, un cactus q és la teva última adquisició procedent d'una altre veïna, les azalees q tanta gent admira des del carrer de darrere i de les q n'estàs tant cofada, els brots q has avivat, les dues varietats de geranis, les floretes blanques q neixen per si soles.

'

'