t'estimo.... i què

m'has tret de la teva vida amb una facilitat aclaparadora.
és això el q em dol.
'
no em dol estimar-te, em dol el rebuig (palabra de josete, te alabamos Josete!).
'
estimo la teva armadura, la q em deixa fora de tu.
estimo la teva sensibilitat tant sensible, no gens diferent de la resta.
estimo la teva inquietud per estar per tot arreu i ser-hi.
estimo la teva tossuderia tan insuportablement agradable.
estimo la teva passió per les coses i q la visquis.
estimo les teves ganes/necessitat de FER alguna cosa i q les facis.
estimo la teva seguretat fins i tot si no sorgeix de la inseguretat.
estimo el teu control per poder-lo descontrolar.
estimo la teva protecció q no necessito i on m'agradaria resguardar-me.
estimo les teves mans amb els dits llargs, les ungles arranades.
estimo el teu nas asimètric i si és possible, a un dit del meu nas.
estimo el teu cos, sobretot els teus ossos quan se'm claven.
estimo els teus ulls fantàsticament marrons conjuntats amb les celles planes.
estimo el teu riure q fa q se t'empleni la cara d'arrugues. Aish....
estimo sobretot, l'arrugueta del costat del llavi, la q m'agrada resseguir amb el dit.
estimo el teu cotxe en el q em sento a gust i segura.
estimo la teva manera de viure la vida, q no és la meva.

estimo, encara q em dolgui, el fet de deixar passar el temps, VIVINT cada instant sense tu.
estimo fins i tot la possibilitat de que no m'estimis, tot i q no deixo de sentir-me estimada.
estimo adonar-me q per més q em dol q no volguis de mi, no puc deixar de voler de tu.
estimo adonar-me tmb, q encara q a vegades se m'emporti l'ego, l'orgull o l'aries, sempre torno a tu per estimar-te.

Te quiero

aunque ahora no viene a cuento