dimecres, 31 d’agost del 2005

No cauré en la temptació (i deslliureu-me de qualsevol mal, amén)

Vinc a enfonsar les mans a les butxaques per no escriure't, x no deixar-me portar per la sensació de solitud tant terrible q tinc.
La sensació de la q indirectament em vas parlar.
Sensació q tu tmb sents pro q afrontem de diferent manera.

He sentit per tu, x "los labios q sacan de quicio".
Pro això es tot.

Hem de parlar (és necessari?).
És probable q tot plegat no quedi en res més q un cúmul de casualitats q ens van portar al mateix lloc, en un bon record d'un viatge.
(Ahir) d'una manera directa i conscisa et vaig passar la pilota.
Potser t'he espantat, tot i q és aviat pq hi hagi resposta (n'hi haurà?).
T'atreviràs a venir només a parlar?
Si en mi busques alguna cosa més, et perderàs.

Petons.
Su*.