embolica que fa fort

'
Viajeros y preguntones me rodean,
Personas que encuentro a mi paso, huellas que me dejó la infancia, el barrio o la casa donde vivo, o el país,
Los últimos aniversarios, descubrimientos, invenciones, sociedades, viejos y nuevos autores,
Mi comida, mi ropa, compañeros, miradas, cumplidos y deberes,
La indiferencia real e imaginada de alguien a quien quiero,
Mis dolencias o las de los míos, contrariedades, pérdidas o falta de dinero, abatimiento o exaltación,
Las batallas, el horror de la guerra entre hermanos, la ansiedad ante la noticia que no acaba de llegar, el suceso irremediable,
Todo esto viene y se aleja de mí noche y día,
Pero no es mi Yo.
Más allá de vaivenes, y tensiones se eleva lo q soy,
Se alza alegre y ocioso, compasivo, unitario,
Me inclino, me alzo apoyando los brazos en algún sostén impalpable,
Oteando con la cabeza doblada lo q va a suceder,
Dentro y fuera del juego, mirando y asombrado.
Miro hacia atrás y me veo debatiéndome entre la niebla con lingüistas y disputadores,
No hay en mí burlas ni razonamientos; sólo miro y espero.
'
CANTO A MÍ MISMO - Walt Whitman
'
'

a dia

'
últimament no escric gaire.
aquí.
ho faig a la llibreta.
'
al face tmb m'hi miro més.
hi ha tants ulls q miren.
80 amistats.
bé, 79.
per mi encara serien menys.
tot i q tmb per mi, tinc les q tinc.
'
vaig estar fora uns dies.
vaig tornar amb les sensacions d'un altre viatge de fa cinc anys.
en contacte directe amb les emocions i sentiments.
carregar maletes al cotxe i decidir sobre la marxa.
hotel.
rutes.
confidències.
fotos.
telepatia.
tramuntana.
fred.
escalfor.
silencis.
màgia.
entendre't amb algú sense necessitat de paraules és... fascinant.
indescriptible.
com el paisatge.
festival de colors, formes i textures.
'
'
i mentre, vivint dia a dia.
amb plans.
al present.
a l'avui.
a dia.
'
'

the piano

'
vaig anar a veure la pel·lícula al cine i em va encantar la banda sonora.
al cap de poc en comprava el k7.
'

'
una mateixa melodia expressant diferents estats d'ànim....
'
'

i a la llarga...

'
potser ens hauríem de preocupar.
permetem que totes les coses
que hauríem d'haver resolt
no les hem resolt encara.
poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina
i tot està per fer.
i les promeses, sobretot les q mai ens vam dir,
de tant secretes, de tant callades,
encara s'han de complir,
si és q s'han de complir algun dia.
q mai hem plantat cara als nostres somnis
però tampoc als problemes q arrosseguem de fa temps.
què volem ser, què volem dir, qui volem ser?
si ho tenim clar, com ho hauríem de fer?
amb qui podríem comptar? comptes amb mi? compto amb tu?
si... potser ens hauríem de preocupar...
de fet, jo em preocupo i de vegades tinc por
però de sobte com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre me n'oblido.
'

'
i a la llarga... què vols q et digui,
al final de tot no sé com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
tota aquesta angoixa, tota aquesta por q sento,
em tranquil·litza, no sé com però em tranquil·litza,
estic tranquil, tranquil...
'
'

estats

'
cansada

'................
'
i aquesta matinada, un somni...
'
jo era petita i recorria el pis on havíem viscut.
penombra.
tot i ser-me familiar, m'hi sentia estranya.
'
'

dissabte nit

'
bambes vermelles damunt la sorra.
'

amb-or

'
l'amor no es tracta de com et fa sentir una persona, sinó de com tu la fas sentir.
'
'

òrbita-s

'
orBItes entre mosques, mosquits i libèl·lues.
ebri sense compromís.
'
en un món tancat, protegit i aliè.
no trobes més òrbita q la q gira al teu voltant.
'
'
i avui... el portal.
ditxós PORTAL!
'
'

ceps

'
rengleres paral·leles de ceps.
de dia rellotges de sol.
de nit rellotges de lluna.
des de la cuina.
des de l'habitació.
des de l'altre cap de cantó.
'
en la seva quietud
inconscients del camí
q fa la seva ombra
'
'