i a la llarga...

'
potser ens hauríem de preocupar.
permetem que totes les coses
que hauríem d'haver resolt
no les hem resolt encara.
poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina
i tot està per fer.
i les promeses, sobretot les q mai ens vam dir,
de tant secretes, de tant callades,
encara s'han de complir,
si és q s'han de complir algun dia.
q mai hem plantat cara als nostres somnis
però tampoc als problemes q arrosseguem de fa temps.
què volem ser, què volem dir, qui volem ser?
si ho tenim clar, com ho hauríem de fer?
amb qui podríem comptar? comptes amb mi? compto amb tu?
si... potser ens hauríem de preocupar...
de fet, jo em preocupo i de vegades tinc por
però de sobte com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre me n'oblido.
'

'
i a la llarga... què vols q et digui,
al final de tot no sé com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
tota aquesta angoixa, tota aquesta por q sento,
em tranquil·litza, no sé com però em tranquil·litza,
estic tranquil, tranquil...
'
'