'
rengleres paral·leles de ceps.
de dia rellotges de sol.
de nit rellotges de lluna.
des de la cuina.
des de l'habitació.
des de l'altre cap de cantó.
'
en la seva quietud
inconscients del camí
q fa la seva ombra
'
'
Quants d'estels es perden
-
Quants d’estels es perden dins els somnis dels qui viuen sols, a la
intempèrie de l’amor, recordant velles nits de lluna plena, i aquell perfil
estimat ret...
Fa 7 mesos

2 comentaris:
Plens de dolç fruit. Petonets.
La primera estrofa em transporta a la muntanya, paisatge meravellós.
Ceps, ni un, però ja sortiran ja!!
Publica un comentari a l'entrada